Paronomàsia i homofonia en el joc de paraules
Els jocs de paraules semblen dur imprès l'estigma de la intraduïbilitat. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1998 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:2668 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/2668 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Objecció prejudicial Consonància fònica Transcendència textual Homofonismes Prejudicial objection Phonic consonance Recurrence Textual transcendence Homophonisms |
| Sumario: | Els jocs de paraules semblen dur imprès l'estigma de la intraduïbilitat. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora com a fenòmen d'enunciació i com a signe. Només la consideració sistemàtica de les diferents figures que afecten al significant, o sia a la substància fònica dels mots ens permetrà dibuixar, tot partint de la retòrica, una perspectiva suficient que depassi les interpretacions que tendeixen a reduir-lo, massa sovint, a una mera qüestió d'estil individual. Les diferents etapes d'aquest estudi, així com les conclusions, han de revelar-se fructíferes no solament per a la teoria literària i la teoria de la traducció sinó també per a l'activitat traductora pròpiament dita. |
|---|