Història natural i monitoratge de la recurrència postquirúrgica a la malatia de Crohn

Introducció: Els pacients amb malaltia de Crohn (MC) requeriran cirurgia fins a un 50% en els primers 10 anys des del diagnòstic. Fins un 80% desenvoluparà recurrència postquirúrgica (RPQ) sense tractament preventiu. Per aquest motiu, es recomana realitzar una ileocolonoscòpia entre els 6-12 mesos d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Oller Bresca, Blanca
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/690704
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690704
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:CROHN
Recurrència
Recurrencia
Recurrence
Ciències de la Salut
00
Descripción
Sumario:Introducció: Els pacients amb malaltia de Crohn (MC) requeriran cirurgia fins a un 50% en els primers 10 anys des del diagnòstic. Fins un 80% desenvoluparà recurrència postquirúrgica (RPQ) sense tractament preventiu. Per aquest motiu, es recomana realitzar una ileocolonoscòpia entre els 6-12 mesos de la resecció ileo-cecal per avaluar l’aparició de RPQ endoscòpica (RPQe). Malgrat això no està establert quina monitorització cal seguir en els pacients que no presenten RPQe precoç. Objectius: 1) Avaluar la utilitat d’una estratègia basada en la determinació periòdica de calprotectina fecal (CF) per a decidir la realització d’una ileocolonoscopia en pacients sense RPQe (iR<2) en l’últim control endoscòpic efectuat i descriure la probabilitat acumulada de desenvolupar RPQe tardana. 2) Avaluar el risc de RPQ a llarg termini amb un primer control endoscòpic sense lesions i establir-ne els factors associats. Mètodes: El primer és un estudi pilot, prospectiu, multicèntric i obert. S’inclogueren pacients amb MC amb resecció intestinal i anastomosi ileo-cólica amb una darrera ileocolonoscòpia amb un índex de Rutgeerts i0 o i1 i sense RPQ clínica. Es realitzaren determinacions de CF cada 4 mesos durant 2 anys i una ileocolonoscòpia al final del seguiment. Si presentaven CF >250 μg/g en 2 determinacions consecutives se’ls avançava la ileocolonoscòpia i finalitzaven el seguiment. La variable principal d’interès fou la taxa de RPQe avançada. El segon és un estudi retrospectiu, observacional i multicèntric. S’inclogueren pacients operats entre l’any 2000 i 2018, amb una ileocolonoscòpia realitzada en els primers 18 mesos després la cirurgia sense lesions significatives. S’avaluà la probabilitat de desenvolupament de RPQe, RPQ clínica, RPQ quirúrgica i una variable combinada (necessitat de tractament de rescat o desenvolupar RPQ quirúrgica). Resultats: Estudi 1: s’inclogueren 55 pacients. El 73% seguien prevenció amb tiopurines i 16% amb anti-TNF. Sis pacients presentaren CF>250μg/g en dues determinacions consecutives; en 4 s’objectivà RPQe avançada, en un RPQe intermèdia (i2) i adenocarcinoma en un altre. En els que completaren el seguiment de 2 anys, es constatà RPQe (i2) en 12 pacients. La taxa de RPQe avançada fou del 66% en aquells que finalitzaren l’estudi abans dels 2 anys i del 0% en els que no se’ls avançà l’endoscòpia. L’AUC de la CF per detectar RPQe avançada fou de 0,98 (p=0,002). El punt de tall de CF>250μg/g obtingué una sensibilitat del 100% i una especificitat del 92% per detectar RPQe avançada. En l’estudi 2 es van incloure 186 pacients. Durant el seguiment, 39% van presentar RPQe, 30% RPQ clínica, 31% van precisar tractament de rescat i 5% RPQ quirúrgica. L’exposició a tiopurines o tractament biològic prèviament a la cirurgia s’identificà com a factors associats a no presentar RPQ endoscòpica a l’anàlisi univariada. El tractament preventiu per a la RPQ s’identificà com a factor protector independent per a desenvolupar RPQ clínica. Haver rebut prevenció amb tiopurines es va identificar com a factor protector independent de necessitar tractament de rescat. La probabilitat acumulada de mantenir-se lliure de RPQ clínica i no requerir teràpia de rescat amb tractament preventiu va resultar estadísticament significativa. Un índex de Rutgeerts de i0 a la primera endoscòpia es va identificar com a l’únic factor protector independent (p= 0,009) de la variable combinada. Conclusions: La determinació de CF és una eina de monitorització a llarg termini adequada en pacients sense RPQe precoç. Els nivells de CF repetidament superiors a 250 μg/g podrien justificar la realització d’una nova ileocolonoscòpia. En pacients sense RPQ precoç, el risc de RPQ demorada és relativament baix, particularment en aquells pacients tractats amb tiopurines prèviament a la cirurgia i aquells que estan sota tractament preventiu per a la RPQ.

Similares en LA Referencia