Proceso de reagrupación familiar de los ascendientes extranjeros de un ciudadano español antes y después de la modificación del Reglamento de Extranjería
Aquest treball té com a objectiu analitzar comparativament el procés de reagrupació familiar dels ascendents estrangers de ciutadans espanyols abans i després de l'entrada en vigor del Reial decret 1155/2024, que modifica el Reglament d'estrangeria. Mitjançant una metodologia d'anàlis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/487904 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/487904 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Reagrupament familiar Famílies immigrants Dret de família (Dret internacional) 341 |
| Sumario: | Aquest treball té com a objectiu analitzar comparativament el procés de reagrupació familiar dels ascendents estrangers de ciutadans espanyols abans i després de l'entrada en vigor del Reial decret 1155/2024, que modifica el Reglament d'estrangeria. Mitjançant una metodologia d'anàlisi documental i jurídica, s'estudien les disposicions normatives vigents abans de la reforma i els canvis introduïts amb la nova regulació. L'estudi se sustenta en l'examen de fonts legislatives, la jurisprudència rellevant, els informes institucionals i la bibliografia especialitzada, cosa que permet avaluar l'impacte de la reforma en l'exercici del dret a la vida familiar i en els processos d'integració de les persones migrants. Els resultats evidencien que la reforma normativa ha endurit de manera significativa les condicions per accedir al reagrupament familiar d'ascendents. Entre els canvis més rellevants destaquen l‟augment de l‟edat mínima exigida per reagrupar (de 65 a 80 anys), el reforç dels requisits de dependència econòmica i la prolongació dels terminis de resolució. Aquestes mesures, si bé responen a una lògica de control administratiu, afecten negativament l'efectivitat del dret a la unitat familiar. Com a conclusió se subratlla que el nou marc normatiu planteja limitacions serioses a l'exercici real del dret al reagrupament, i proposa mesures viables per corregir aquestes deficiències, entre elles la flexibilització probatòria, l'escurçament de terminis i el reconeixement de nous supòsits humanitaris. |
|---|