Búsqueda de biomarcadores y estudio de mecanismos fisiopatológicos en la enfermedad de Pompe

La malaltia de Pompe d'inici tardà (EPIT) és un trastorn genètic rar produït per mutacions al gen GAA i es caracteritza per una debilitat muscular progressiva. Les biòpsies musculars de pacients amb EPIT mostren una acumulació de glucogen que s'associa a la presència de vacuoles autofàgiqu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Carrasco-Rozas, Ana|||0000-0003-2165-8162
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:268591
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/268591
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Malaltia de Pompe
Enfermedad de Pompe
Pompe disease
Microarns
Micrornas
Atròfia muscular
Atrofia muscular
Muscle atrophy
Ciències de la Salut
616.8
Descripción
Sumario:La malaltia de Pompe d'inici tardà (EPIT) és un trastorn genètic rar produït per mutacions al gen GAA i es caracteritza per una debilitat muscular progressiva. Les biòpsies musculars de pacients amb EPIT mostren una acumulació de glucogen que s'associa a la presència de vacuoles autofàgiques que indueixen una atròfia de les fibres musculars en fases més avançades. Aquesta tesi doctoral es focalitza en dues investigacions principals. D'una banda, es va realitzar un estudi sobre els nivells de miRNA en sèrum de pacients amb EPIT per tal de trobar possibles biomarcadors de la progressió de la malaltia. D'altra banda, es van estudiar diferents mecanismes fisiopatològics als pacients amb EPIT, centrant-se en el procés d'atròfia muscular. Al primer estudi, identifiquem 14 miRNAs que van mostrar diferents nivells d'expressió en mostres de sèrum de pacients amb EPIT en comparació amb els controls. Vam validar aquests resultats en una cohort més gran de pacients i vam trobar nivells elevats de 3 miRNAs, els anomenats dystromiRs: miR-1-3p, miR-133a-3p i miR-206. Aquests miRNAs estan involucrats en la regeneració muscular i l'expressió es va trobar incrementada en biòpsies musculars de pacients amb EPIT. Es van trobar correlacions significatives entre els nivells de miRNA i la prova de funció muscular. En conclusió, els nivells d'expressió sèrica de dystromiRs podrien representar biomarcadors potencials per al seguiment de pacients amb EPIT. Al segon estudi, es va realitzar l'anàlisi de l'expressió de molècules relacionades amb l'atròfia de fibres musculars en biòpsies de pacients amb EPIT mitjançant tècniques d'immunotinció i RT-PCR. BNIP3, un atrogen conegut, es va identificar com un mediador potencial de l'atròfia en pacients amb EPIT. Observem que les fibres vacuolades en biòpsies musculars de pacients amb EPIT eren més petites que les fibres no vacuolades i que, a més, expressaven BNIP3. Les nostres dades suggereixen que l'expressió de BNIP3 es troba regulada per la inhibició de la via AKT-mTOR, fet que porta a la fosforilació de ULK1 a Ser317 per AMPK. Vam estudiar mioblasts i miotubs obtinguts de pacients amb EPIT i controls per confirmar aquests resultats utilitzant diferents tècniques moleculars. Els miotubs derivats de pacients amb EPIT també eren més petits i expressaven BNIP3. Addicionalment, la transfecció de BNIP3 a miotubs controls va conduir a l'atròfia dels miotubs. En conclusió, tots aquests resultats suggereixen una cascada que comença amb la inhibició de la via AKT-mTOR i l'activació de l'expressió de BNIP3 que, alhora, condueix a l'atròfia de les fibres musculars. Els nostres resultats obren la porta a nous tractaments potencials dirigits a BNIP3 per reduir els seus efectes nocius sobre l'atròfia de les fibres musculars a la malaltia de Pompe.