Els fenòmens endocàrstics de la zona de ca n'Olesa
[cat] Es descriuen tres cavitats de les rodalies de Portocristo (Manacor), entre les quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure’n l...
| Autores: | , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | endins:Endins_2007v31p005 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_2/007v31p0.dir/Endins_2007v31p005.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_2007v31p005 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geology |
| Sumario: | [cat] Es descriuen tres cavitats de les rodalies de Portocristo (Manacor), entre les quals destaca la Cova de s’Ònix amb un desenvolupament superior als 600 m i una rica decoració d’espeleotemes. Aquesta cavitat fou explotada, durant la primera meitat del segle XX, per extreure’n les seves colades estalagmítiques com a pedra ornamental; en aquest sentit, amb materials d’aquesta localitat es bastí, el 1931, la tomba del cardenal Rafael Merry del Val que es troba a la basílica de Sant Pere, al Vaticà. Les coves estudiades es desenvolupen dins les calcarenites del Miocè superior post-orogènic de la Marina de Llevant i arriben a assolir el basament mesozoic plegat –corresponent en aquest punt a les calcàries bioclàstiques del Juràssic superior–, fet fins ara no reportat en la literatura espeleològica mallorquina. Pel que fa a l’espeleogènesi, es tracta de formes de col·lapse que es distribueixen a la perifèria d’una àmplia zona d’abisament de prop de 200 m de diàmetre, la qual s’ha originat a partir de la carstificació de les calcàries juràssiques i ha afectat, així mateix, els materials suprajacents del Miocè superior. La gènesi i evolució de les cavitats no sembla veure’s influïda pel fet d’interessar dues unitats litològiques ben diferenciades, la inferior de les quals s’emmarca dins les alineacions estructurals que configuren les Serres de Llevant. S’estudien així mateix les característiques del rebliment sedimentari de les coves, on destaquen els sediments fins vermells de composició silícia (principalment quars i argiles) que rebleixen algunes sales de les cavitats, així com uns nivells de calcarenites relacionades amb fàcies d’entrada i corresponents a dipòsits d’eolianites pleistocenes introduïdes per gravetat. Es comenten els processos d’alteració que afecten la roca i, en particular, uns curiosos processos degradatius relacionats amb la interacció sediments–roca. |
|---|