L'endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleogenètics
En aquest treball s'exposen diverses consideracions entorn de I'endocarst de Mallorca i dels processos espeleogenetics que I'han configurat. Es proposa una sistematització dels fenomens subterranis de I'illa basada en el context hidrogeologic en el qual s'han generat les cav...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1995 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_1995vol003p071 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/1995vol0/03p071.dir/MonografiesSHNB_1995vol003p071.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_1995vol003p071 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hydrogeology Spain Majorca Natural History |
| Sumario: | En aquest treball s'exposen diverses consideracions entorn de I'endocarst de Mallorca i dels processos espeleogenetics que I'han configurat. Es proposa una sistematització dels fenomens subterranis de I'illa basada en el context hidrogeologic en el qual s'han generat les cavitats objecte d'estudi, tot aportant dades sobre la distribució espacial de les distintes categories de coves i avencs. En aquest sentit, s'ha de destacar la gran abundancia -particularment a la Serra de Tramuntana- de cavitats verticals originades a la zona vadosa, així com la importancia de la carstificació litoral de I'area geografica del Migjorn, relacionada amb processos geoquímics de mescla freatica d'aigües continentals i marines; al contrari, les coves excavades en regim freatic no litoral són escasses en el conjunt de I'illa. Pel que fa a les dimensions del milenar de formes endocarstiques conegudes, aquestes poden esser qualificades de modestes: tan sols unes quantes coves superen el quilometre de desenvolupament horitzontal, i la profunditat maxima que assoleixen les cavitats supera de molt poc els 300 metres de desnivell. |
|---|