Tries lingüístiques en un debat electoral: la lluita per l’anonimat lingüístic
[cat] Aquest article explora les tries lingüístiques de diversos candidats polítics a partir de l’anàlisi quantitativa de les intervencions en un debat organitzat per TV3 amb motiu de les eleccions del 10 de novembre de 2019 a les Corts espanyoles. S’estudien les ideologies lingüístiques dels difere...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/220198 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/220198 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Discursos polítics Sociolingüística Political speeches Sociolinguistics |
| Resumo: | [cat] Aquest article explora les tries lingüístiques de diversos candidats polítics a partir de l’anàlisi quantitativa de les intervencions en un debat organitzat per TV3 amb motiu de les eleccions del 10 de novembre de 2019 a les Corts espanyoles. S’estudien les ideologies lingüístiques dels diferents partits polítics amb base al seu programa electoral i tenint en compte la influència d’altres fenòmens com el disseny de l’auditori, la lleialtat lingüística o la convergència lingüís-tica per tal de determinar què condiciona la tria lingüística en un context altament polaritzat i mediat. Els resultats mostren un punt d’inflexió en l’ús del català com a llengua hegemònica, principal i anònima en el debat polític a Catalunya, amb la irrupció de forces que reclamen el castellà com a llengua anònima i que rebutgen el català com a llengua comuna. |
|---|