Glutamatergic vestibular neurons sustain motion-induced autonomic and aversive responses
La cinetosi o mareig per moviment és una alteració fisiològica autònoma que succeix en individus que experimenten moviment passiu. Actualment es creu que la cinetosi està codificada en el cervell com un “xoc tòxic”, reproduint aspectes claus de la nàusea induïda per tòxics. En congruència, la cineto...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670640 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670640 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cinetosi Cinetosis Motion Sickness Ciències Experimentals 616.8 |
| Sumario: | La cinetosi o mareig per moviment és una alteració fisiològica autònoma que succeix en individus que experimenten moviment passiu. Actualment es creu que la cinetosi està codificada en el cervell com un “xoc tòxic”, reproduint aspectes claus de la nàusea induïda per tòxics. En congruència, la cinetosi es caracteritza per una sensació desagradable, acompanyada d’una reducció de l’activitat ambulatòria espontània, supressió de l’apetit, hipotèrmia i l’establiment d’un condicionament aversiu al gust (CTA, per les seves sigles de l’anglès “conditioned taste aversion”), una associació entre un nou sabor i malestar gastrointestinal relacionat amb la nàusea. És àmpliament acceptat que la cinetosi es desenvolupa amb l’aparició de desajustos neuronals entre la informació sensorial integrada entrant, relacionada amb el moviment, i la memòria de experiències passades. En el tronc encefàlic, els nuclis vestibulars (VN, per les seves sigles de l’anglès “vestibular nuclei”) s’associen clàssicament amb la cinetosi. El moviment provocatiu activa les neurones del VN, recapitulant els signes de la cinetosi. No obstant això, la identitat genètica de les neurones del VN que intervenen la regulació autònoma relacionada amb la cinetosi i el seu associat aprenentatge aversiu, així com les projeccions rellevants per a la cinetosi segueixen sent en gran mesura desconegudes. En aquesta Tesi Doctoral, hem descrit que la inhibició dirigida intervinguda per DREADDs de les neurones vestibulars glutamatèrgiques (VGLUT2(VN)) durant el moviment provocatiu prevé alteracions autònomes tipus cinetosi i la resposta de CTA, el que revela que les neurones VGLUT2(VN) són necessàries per l’establiment de la cinetosi. A més, mitjançant el traçat neuronal i enfocaments optogenéticos amb especificitat de tipus cel·lular, identifiquem una subpoblació glutamatèrgica del VN que expressa colecistoquinina (CCK(VN)) que es projecta al nucli parabraquial (PBN), el que suposa la dissecció d’un circuit funcional que controla selectivament el CTA relacionat amb la cinetosi. En global, aquestes troballes proporcionen idees innovadores per a la comprensió de la regulació neurobiològica de la cinetosi, desentranyant substrats neuronals i un circuit vestíbul-parabraquial genèticament definits. |
|---|