| Resumo: | "Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de Barcelona" Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant.
|
|---|
