Caracterització d'un model transgènic de diabetis autoimmune

Ratolins transgènics que expressen interferó ß humà (hIFNß) exclusivament en les cèl·lules ß pancreàtiques (RIP/IFNß) presenten alteracions funcionals en els illots i són més susceptibles a desenvolupar insulitis. Amb la finalitat d'obtenir un nou model de diabetis tipus 1, s'han tractat a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Casellas, Alba|||0000-0003-0203-4733
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2004
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:38360
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/38360
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ratolins transgènics
Diabetis en animals
Somatomedina
Descripción
Sumario:Ratolins transgènics que expressen interferó ß humà (hIFNß) exclusivament en les cèl·lules ß pancreàtiques (RIP/IFNß) presenten alteracions funcionals en els illots i són més susceptibles a desenvolupar insulitis. Amb la finalitat d'obtenir un nou model de diabetis tipus 1, s'han tractat aquests ratolins amb dosis molt baixes de streptozotocina (STZ) (15 i 20 mg/Kg) que no afecten als ratolins control. Ratolins transgènics que expressen IGF-I en les cèl·lules ß (RIP/IGF-I) mostren una recuperació de la massa de cèl·lula ß després del tractament amb STZ. Aquí també hem volgut estudiar si l'expressió local d'IGF-I pot contrarestar la diabetis autoimmune en els ratolins transgènics RIP/IFNß. Amb aquest objectiu s'han generat ratolins dobles transgènics (IFNß/IGF-I) que expressen IFNß i IGF-I en les cèl·lules ß pancreàtiques. Els ratolins transgènics RIP/IFNß mostren una lleugera infiltració dels illots pancreàtics. No obstant, aquests ratolins són normoglucèmics i normoinsulinèmics, es reprodueixen amb facilitat i mostren una bona viabilitat. Aquests ratolins però desenvolupaven una severa infiltració dels illots amb presència de cèl·lules T CD4+ i CD8+ després del tractament amb 15 o 20 mg/Kg de STZ . A més a més, presentaven una dràstica reducció de la massa de cèl·lula ß, probablement per mecanismes apoptòtics i com a conseqüència, mostraven un increment crònic de la glucèmia, hipoinsulinèmia i aparició de diabetis oberta. Per contra, el tractament amb aquestes dosis de STZ no induïa diabetis als ratolins control. Després del tractament amb STZ, l'expressió d'IGF-I en les cèl·lules ß contrarestava la insulitis en els ratolins dobles transgènics IFNß/IGF-I. Així mateix, aquests ratolins, després del tractament eren normoglucèmics, normoinsulinèmics i presentaven una recuperació tant del contingut pancreàtic d'insulina com de la massa de cèl·lula ß. Aquests resultats indiquen que els ratolins transgènics RIP/IFNß tractats amb dosis molt baixes de STZ poden ser un bon model animal de diabetis tipus 1, en el qual poder assajar noves teràpies per aquesta malaltia. A més a més, aquests estudis suggereixen que l'expressió local d'IGF-I pot protegir a la cèl·lula ß contra la resposta inflamatòria i prevenir la diabetis autoimmune.