Caracterització d'un model transgènic de diabetis autoimmune. paper de l'expressió pancreàtica d'IGF-I en la prevenció de la resposta inflamatòria

Ratolins transgènics que expressen interferó ß humà (hIFNß) exclusivament en les cèl·lules ß pancreàtiques (RIP/IFNß) presenten alteracions funcionals en els illots i són més susceptibles a desenvolupar insulitis. Amb la finalitat d'obtenir un nou model de diabetis tipus 1, s'han tractat a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Casellas i Comallonga, Alba
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2003
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/3492
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-1222103-151512
http://hdl.handle.net/10803/3492
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:IGF-I
Diabetis
Transgènics
Ciències Experimentals
577
Descripción
Sumario:Ratolins transgènics que expressen interferó ß humà (hIFNß) exclusivament en les cèl·lules ß pancreàtiques (RIP/IFNß) presenten alteracions funcionals en els illots i són més susceptibles a desenvolupar insulitis. Amb la finalitat d'obtenir un nou model de diabetis tipus 1, s'han tractat aquests ratolins amb dosis molt baixes de streptozotocina (STZ) (15 i 20 mg/Kg) que no afecten als ratolins control. Ratolins transgènics que expressen IGF-I en les cèl·lules ß (RIP/IGF-I) mostren una recuperació de la massa de cèl·lula ß després del tractament amb STZ. Aquí també hem volgut estudiar si l'expressió local d'IGF-I pot contrarestar la diabetis autoimmune en els ratolins transgènics RIP/IFNß. Amb aquest objectiu s'han generat ratolins dobles transgènics (IFNß/IGF-I) que expressen IFNß i IGF-I en les cèl·lules ß pancreàtiques.<br/>Els ratolins transgènics RIP/IFNß mostren una lleugera infiltració dels illots pancreàtics. No obstant, aquests ratolins són normoglucèmics i normoinsulinèmics, es reprodueixen amb facilitat i mostren una bona viabilitat. Aquests ratolins però desenvolupaven una severa infiltració dels illots amb presència de cèl·lules T CD4+ i CD8+ després del tractament amb 15 o 20 mg/Kg de STZ . A més a més, presentaven una dràstica reducció de la massa de cèl·lula ß, probablement per mecanismes apoptòtics i com a conseqüència, mostraven un increment crònic de la glucèmia, hipoinsulinèmia i aparició de diabetis oberta. Per contra, el tractament amb aquestes dosis de STZ no induïa diabetis als ratolins control. Després del tractament amb STZ, l'expressió d'IGF-I en les cèl·lules ß contrarestava la insulitis en els ratolins dobles transgènics IFNß/IGF-I. Així mateix, aquests ratolins, després del tractament eren normoglucèmics, normoinsulinèmics i presentaven una recuperació tant del contingut pancreàtic d'insulina com de la massa de cèl·lula ß.<br/>Aquests resultats indiquen que els ratolins transgènics RIP/IFNß tractats amb dosis molt baixes de STZ poden ser un bon model animal de diabetis tipus 1, en el qual poder assajar noves teràpies per aquesta malaltia. A més a més, aquests estudis suggereixen que l'expressió local d'IGF-I pot protegir a la cèl·lula ß contra la resposta inflamatòria i prevenir la diabetis autoimmune.

Similares en LA Referencia