Expliquen per què recordem fets imaginats com si fossin reals
Una de les funcions principals del cervell és adaptar el comportament a qualsevol situació per afavorir la supervivència. Això implica anticipar possibles escenaris futurs per evitar les amenaces i també per aprofitar les oportunitats, cosa que inclou la necessitat de fer servir els records de les e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/171872 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/171872 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neurociències Memòria Neurosciences Memory |
| Sumario: | Una de les funcions principals del cervell és adaptar el comportament a qualsevol situació per afavorir la supervivència. Això implica anticipar possibles escenaris futurs per evitar les amenaces i també per aprofitar les oportunitats, cosa que inclou la necessitat de fer servir els records de les experiències passades i valorar al mateix temps les intencions que tenim de cara al futur. És a dir, que per adaptar el comportament a un entorn canviant i incert ens cal combinar de manera dinàmica els records amb la imaginació. O, dit amb paraules més tècniques, ens cal analitzar les experiències tant de manera retrospectiva com també prospectiva. Com ho fa, això, el cervell? L'investigador Brad E. Pfeiffer i els seus col·laboradors, de les universitats de Texas i de Califòrnia, als Estats Units, han examinat diferents grups de neurones de l'hipocamp, que és l'estructura cerebral que permet gestionar la memòria, quan cal adaptar el comportament a una situació nova. Segons han publicat a la revista Science, el cervell té neurones especialitzades en recuperar els records antics i d'altres que són capaces d'imaginar el futur. A més, també en té que s'activen en les dues situacions, cosa que permet vincular passat i futur. L'existència d'aquestes neurones també explica per què a vegades podem confondre les coses que hem imaginat amb records reals, al mateix temps que té conseqüències interessants de cara a l'educació. |
|---|