Revisió sistemàtica quantitativa de la literatura: Impacte del teletreball sobre l'estrès en funció del gènere de la persona teletreballadora

Avui dia encara resten dubtes sobre l'impacte del teletreball en els teletreballadors. És per aquest motiu, que el propòsit principal d'aquesta investigació consisteix en descobrir si l'impacte del teletreball és negatiu -causant d'estrès- o positiu -atenuant d'estrès- i si...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Martí Trull, Carola
Formato: tesis de maestría
Fecha de publicación:2020
País:España
Recursos:Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Repositorio:O2, repositorio institucional de la UOC
OAI Identifier:oai:openaccess.uoc.edu:10609/121630
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10609/121630
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:revisió sistemàtica
teletreball
estrès
gènere
dones
estudis de gènere
systematic review
teleworking
stress
gender
women
gender studies
revisión sistemática
teletrabajo
estrés
género
mujeres
estudios de género
Human capital -- TFM
Recursos humans -- TFM
Recursos humanos -- TFM
Descrição
Resumo:Avui dia encara resten dubtes sobre l'impacte del teletreball en els teletreballadors. És per aquest motiu, que el propòsit principal d'aquesta investigació consisteix en descobrir si l'impacte del teletreball és negatiu -causant d'estrès- o positiu -atenuant d'estrès- i si aquest impacte és diferentment percebut en funció del gènere. Per fer-ho s'ha optat per realitzar una revisió sistemàtica quantitativa de la literatura. La cerca s'ha realitzat a través del motor de cerca Scopus i ha comprès estudis des del 2011 al 2020. S'han trobat un total de 45 resultats, però després d'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió, la mostra s'ha compost d'un total d'11 publicacions. L'anàlisi s'ha desglossat a través de 6 grups de factors: els temporals, els del disseny del lloc de treball, els personals, els interpersonals, els emocionals i d'altres factors. S'ha observat que els factors interpersonals són els que es relacionen amb més estrès en el gènere femení. També cal destacar que els factors personals han estat els únics que han presentat resultats reductors d'estrès, i, alhora, que els factors temporals han presentat un mateix percentatge tant a nivell causant com reductor, motiu pel qual no ha restat clara la seva influència en les persones teletreballadores. Els resultats de la investigació suggereixen que malgrat que el teletreball pot tenir el propòsit de facilitar la conciliació i, així, disminuir l'estrès, les implicacions en les persones teletreballadores són sovint negatives, incrementant el nivell d'estrès de les persones que el practiquen. La investigació també mostra que les dones són més propenses a realitzar teletreball per necessitat, ja que avui en dia segueixen sent les dones les que tendeixen a combinar el treball remunerat amb el no remunerat. Aquesta combinació entre el treball i les necessitats de la llar fa que el teletreball influenciï negativament en les dones i proporcioni un major estrès en el gènere femení que en el masculí.