Parsing of subject-verb agreement in the acquisition of catalan and german
Aquesta tesi explora la concordança subjecte-verb en nens i infants, abordada mitjançant metodologies offline i online. A l’estudi 1, presento dos experiments. L’experiment 1 reprodueix l’estudi de Pérez-Leroux (2005), que se centra en l’anàlisi implícita (parsing) del nombre (singular, plural) i or...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693220 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693220 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Concordança Agreement Concordancia Ciències Humanes 81 |
| Sumario: | Aquesta tesi explora la concordança subjecte-verb en nens i infants, abordada mitjançant metodologies offline i online. A l’estudi 1, presento dos experiments. L’experiment 1 reprodueix l’estudi de Pérez-Leroux (2005), que se centra en l’anàlisi implícita (parsing) del nombre (singular, plural) i oracions amb subjectes explícits i nuls entre els nens catalanoparlants. Un total de 111 nens (edats: 2;4–6;9) i 62 adults van participar en una tasca de correspondència oració-imatge. Els resultats mostren que els nivells d’anàlisi adulta estan per sobre de l’atzar en totes les condicions excepte en la condició de subjecte nul singular, on els nens tenien un comportament a nivell de l’atzar. L’experiment 2 introdueix un distractor numèric als mateixos ítems experimentals. El comportament va ser superior a l’atzar en totes les condicions i grups d’edat. Aquests resultats corroboren l’impacte de les diferències metodològiques en l’anàlisi de la concordança subjecte-verb, tal com van notar Brandt-Kobele & Höhle (2010) i Gonzalez-Gomez et al. (2017). Els resultats suggereixen que els retards observats en la concordança no es deuen a propietats específiques de la llengua, sinó que són artefactes metodològics. L’estudi 2 inclou dos experiments que utilitzen el Paradigma de Mirada Preferencial per analitzar l’adquisició primerenca de la concordança subjecte-verb en infants. L’experiment 1 mesura la durada de la mirada durant l’audició d’oracions amb SD ple i subjectes nuls en català. Els resultats mostren una preferència significativa de mirada cap a l’objectiu i, per tant, indica que els infants a partir dels 19.3 mesos poden analitzar correctament la concordança subjecte-verb en català. L’experiment 2 estén aquest paradigma a l’alemany. Inclou frases amb SD complet i subjectes pronominals en què els subjectes pronominals introdueixen ambigüitat a través del pronom sie ’ella/ells’ i forcen els infants a confiar en el verb per identificar el subjecte. L’anàlisi de la durada de la mirada va revelar de nou mirades significativament més llargues cap a l’objectiu en les condicions de SD ple i pronominal. Aquestes resultats demostren que els infants manifesten una competència sintàctica primerenca en l’anàlisi implícita de la concordança subjecte-verb, tant si adquireixen una llengua de subjecte nul com si adquireixen una llengua que no sigui de subjecte nul. |
|---|