La concordança del participi en el català de Mallorca: marcatge de l’estructura informativa i de l’aspecte
Aquesta tesi té com a objectiu principal descriure el comportament de la concordança del participi (de perfet) (CP) en els temps composts del català de Mallorca, especialment en les construccions transitives, en dos contexts principals: a) amb els clítics d’objecte (els clítics acusatius de 3a perso...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674331 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/674331 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Concordança Concordancia Agreement Participi Participio Participle Català de Mallorca Catalán de Mallorca Marjorcan Catalan Ciències Humanes 81 |
| Resumo: | Aquesta tesi té com a objectiu principal descriure el comportament de la concordança del participi (de perfet) (CP) en els temps composts del català de Mallorca, especialment en les construccions transitives, en dos contexts principals: a) amb els clítics d’objecte (els clítics acusatius de 3a persona, els de 1a i 2a persona, i el clític partitiu), així com en les construccions amb moviment qu- (relatives, interrogatives parcials, i exclamatives parcials i de grau) o amb algun altre tipus d’avançament (focal, resumptiu o estilístic) de l’argument intern; i b) quan l’objecte roman in situ, en la seva posició canònica postverbal —una possibilitat que sembla que avui ja només admeten els parlants d’alguns pobles de Mallorca. Per a la descripció, partim sobretot del buidatge i anàlisi de quatre corpus del català de Mallorca que hem confeccionat i etiquetat gramaticalment nosaltres mateixos: les Rondaies mallorquines d’ANTONI M. ALCOVER, el Cançoner popular de Mallorca de RAFEL GINARD, les entrevistes fetes per JOAN MIRALLES a gent gran del poble de Montuïri (recollides en els llibres Un poble, un temps i Veus del passat), i les entrevistes fetes o coordinades per JAUME CORBERA a gent gran de diferents pobles de Mallorca i transcrites en el DVD Antologia de l’Arxiu Audiovisual dels Dialectes Catalans de les Illes Balears. Així mateix, partint de la revisió crítica de propostes d’altres autors, i sempre des d’una perspectiva comparada, proposam una anàlisi teòrica formal per a la CP, dins el programa minimista de la gramàtica generativa. Arribarem a la conclusió que la CP és, en realitat, un epifenomen, que pot esser el resultat de diferents mecanismes sintàctics. En el capítol I, introduïm el tema i presentam els objectius i l’interès de la recerca, així com els postulats teòrics que assumim, i exposam la metodologia que hem seguit per a dur a terme la confecció, el processament i el buidatge dels corpus, amb dades sobre selecció de l’auxiliar i concordança participial en el català de Mallorca. A més, hi duim a terme una anàlisi estatística preliminar de les dades. El capítol II està dedicat a la CP amb clítics, amb moviment qu- o amb algun altre tipus d’avançament de l’argument intern. A més, s’hi estudia també la CP quan hi ha perífrasis verbals i la qüestió polèmica de la CP amb els verbs de percepció veure i sentir. També hi analitzam críticament la visió de LOPORCARO (1998), que considera que els objectes avantposats són una classe espúria. Finalment, comparam els condicionants de la CP amb moviment qu- respecte del francès. En el capítol III, estudiam la CP amb l’objecte in situ (CPOIS). S’hi destaca que, en mallorquí, per als parlants que admeten aquesta mena de concordança, s’hi troben presents dos condicionants: l’estructura informativa i, en concret, la necessitat que l’objecte pugui esser interpretat discursivament com un tòpic familiar o temàtic (un condicionant que també presenta el retoromànic friülà) i, a més, un condicionant relacionat amb l’estructura eventiva i amb l’aspecte, atès que cal que l’argument intern es trobi completament afectat per un esdeveniment dinàmic i amb aspecte delimitat o resultatiu. El capítol IV se centra en fenòmens que, si bé no es refereixen pròpiament a la CP, s’hi relacionen indirectament, com són els temps supercomposts, el grau d’integració entre l’auxiliar i el participi, i la selecció «excepcional» de ESSER en construccions transitives o inergatives. |
|---|