S’Albufereta de Pollença (Mallorca): una introducció a la seva geomorfologia i evolució sedimentària holocena
S’Albufereta de Pollença es troba situada al nord de l’illa de Mallorca, a l’extrem més meridional de la badia de Pollença. Es tracta d’una zona humida, amb una extensió de 400 ha que estructuralment ocupa una depressió postmiocena resultat de l’extensió distensiva, que tingué lloc després de la for...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/227286 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/227286 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Holocè Geobiologia Geomorfologia litoral Pollença (Illes Balears) Holocene Geobiology Coastal geomorphology Pollença (Balearic Islands) |
| Sumario: | S’Albufereta de Pollença es troba situada al nord de l’illa de Mallorca, a l’extrem més meridional de la badia de Pollença. Es tracta d’una zona humida, amb una extensió de 400 ha que estructuralment ocupa una depressió postmiocena resultat de l’extensió distensiva, que tingué lloc després de la formació de la serra de Tramuntana a finals de l’oligocè-miocè inferior. Una campanya de sondeigs mecànics, juntament amb les tasques de cartografia geomorfològica, permeten fer una descripció dels elements morfològics i dels diferents subambients sedimentaris presents al registre holocènic i avançar una evolució sedimentària de la zona. S’Albufereta consisteix en una zona d’estanys i d’aiguamolls solcats per una sèrie de canals, separats de la mar per una restinga arenosa, que actualment connecta amb una única gola amb el mar i que en alguns sectors presenta indicis de recessió. En referència amb el rebliment sedimentari més recent l’holocènic, no adquireix una potència destacable, de 3 a 5 m de potència, descansant sobre el basament juràssic o les margues del miocè. Hi predominen les fàcies llimoses detrítiques, parcialment arenoses i amb aportacions puntuals de graves, de coloracions rogenques; la qual cosa indica que el rebliment de l’àrea es deu principalment a les aportacions al·luvials associades als torrents. La naturalesa i la potència del registre indica que la transgressió holocena no sembla que hagi superat el metre d’altura respecte al nivell actual de la mar i que, en aquesta àrea, la subsidència no sigui molt important. Tot apunta que durant la transgressió holocena es reomple la paleotopografia heretada del darrer període glacial. |
|---|