Crude protein and condensed tannins in lamb diets: productivity, metabolic status and gastrointestinal immune and antioxidant response
Aquesta tesi doctoral es va plantejar per a avaluar els efectes de la reducció de la proteïna bruta i la inclusió de polpa de garrofa (com a font de tanins condensats) en la dieta del corder d'engreix intensiu, així com per entendre l'impacte de la trepadella fresca (també font de tanins c...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2023 |
| Country: | España |
| Institution: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repository: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/465695 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/690813 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Proteïna bruta Polpa de garrofa Corder Proteína bruta Pulpa de algarroba Cordero Crude protein Carob pulp Lamb Producció Animal 636 |
| Summary: | Aquesta tesi doctoral es va plantejar per a avaluar els efectes de la reducció de la proteïna bruta i la inclusió de polpa de garrofa (com a font de tanins condensats) en la dieta del corder d'engreix intensiu, així com per entendre l'impacte de la trepadella fresca (també font de tanins condensats) en la dieta de les ovelles sobre la salut digestiva de corders lletons. Per aquest motiu, es van plantejar tres assajos en els quals es va estudiar la productivitat, el metabolisme nutricional i la resposta immunitària i antioxidant gastrointestinal. En primer lloc, es va estudiar la reducció d'un 2% de la proteïna bruta a la fase de creixement (20% vs. 18%) i d'engreix (19% vs. 17%) dels corders, observant que aquesta disminució no va interferir en els resultats productius ni en el metabolisme proteic. Tanmateix, tampoc va afectar a l'estat oxidatiu o al balanç de la resposta antioxidant i immunitària intestinal, millorant la digestibilitat aparent de la matèria orgànica i del fòsfor. L'avaluació del mostreig a diferents hores del dia va reflectir que no existeix interacció entre el nivell de proteïna bruta i l'hora de mostreig sobre la digestibilitat de la matèria orgànica, de la proteïna bruta o del fòsfor, ni sobre la urea o la creatinina plasmàtica. No obstant això, durant la fase de creixement s'aprecien diferències d'estimació en la digestibilitat de la proteïna a les 8:00 a.m. En segon lloc, es van incloure 150 g/kg i 300 g/kg de polpa de garrofa en la dieta del corder reflectint que aquest ingredient no va afectar a la productivitat dels animals ni al metabolisme energètic o proteic, encara que el nivell més alt d'inclusió va disminuir la digestibilitat dels nutrients i va incrementar l'índex de conversió. D'altra banda, la inclusió de polpa de garrofa va beneficiar la salut ruminal en reduir la queratinització, incrementar el gruix dels estrats vius de les papil·les del rumen i augmentar els enzims eliminadors de radicals lliures. Així mateix, aquest ingredient va mostrar un efecte coccidiostàtic en reduir l'excreció d'oocists fecals i regular la resposta immunitària-antioxidant gastrointestinal. No obstant això, en una situació d'estrès tèrmic, la inclusió de polpa de garrofa no tindria suficient influència per a generar un estat antioxidant d'adaptació positiva. En aquest sentit, l'època càlida va afectar negativament a la productivitat, a l'estat metabòlic (proteïnes totals i ferro), als paràmetres histològics del rumen i a la infecció per coccidis. La resposta antiinflamatòria i antioxidant va augmentar en els corders de l'estació càlida, la qual cosa, va demostrar una modulació dels efectes proinflamatoris i oxidatius associats a l'estrès tèrmic. En tercer lloc, la inclusió de trepadella en la dieta de les mares dels corders lletons va promoure la reducció d'oocists de coccidis en la femta, però sense reflectir efectes negatius a l’anàlisi histopatològic del jejú i l'ili. L'activitat dels tanins condensats es va associar a una disminució de la resposta immunitària i d’enzims antioxidants en el jejú, probablement per la seva capacitat de neutralitzar radicals lliures, mentre que a l'ili va augmentar l'expressió d’enzims antioxidants involucrats en la degradació del peròxid d’hidrogen. |
|---|