Impacte de la teràpia visual en l'angle iridocornial i el gruix del múscul ciliar en casos d'insuficiència de convergència
Introducció: A dia d’avui no existeix literatura científica que relacioni l’impacte de la teràpia visual en casos d’insuficiència de convergència en el gruix del múscul ciliar i en l’angle iridocornial. En aquest estudi es va examinar la diferència del gruix del múscul ciliar i l’angle iridocornial...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/427375 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/427375 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vision training Binocular vision Optical coherence tomography Entrenament visual Visió binocular Tomografia de coherència òptica Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria::Teràpies visuals |
| Sumario: | Introducció: A dia d’avui no existeix literatura científica que relacioni l’impacte de la teràpia visual en casos d’insuficiència de convergència en el gruix del múscul ciliar i en l’angle iridocornial. En aquest estudi es va examinar la diferència del gruix del múscul ciliar i l’angle iridocornial en pacients amb insuficiència de convergència (IC) i grup control. Mètodes: Un total de 15 participants van ser inclosos en l’estudi, 8 amb insuficiència de convergència (IC) i 7 en el grup control. Els canvis morfològics es van avaluar amb la OCT-SweptSourceTriton, centrant-se en la càmera anterior amb l’eina “Caliper” del visor d’imatges de Topcon. El gruix del múscul ciliar es va avaluar en 3 seccions de la còrnia (CMT1, CMT2, CMT3) tant a nivell nasal com temporal. L’angle iridocornial es va mesurar a través del punt més elevat de l’iris i un punt a la mateixa distància a la còrnia. El grup amb IC va realitzar 6 sessions de teràpia visual, i en el grup control es van realitzar 2 mesures amb 2 mesos de diferència, sense realitzar cap intervenció. Resultats: Es van trobar diferències estadísticament significatives entre els dos grups a l’inici de la teràpia visual amb el gruix del múscul ciliar (CMT1, CMT2, i CMT3) i angle iridocornial en els participants amb insuficiència de convergència i grup control. No obstant, no es van observar diferències estadísticament significatives en el gruix del múscul ciliar i l’angle iridocornial en el grup amb IC després de 6 sessions de teràpia visual. Conclusions: Tot i que s’observen diferències morfològiques en el gruix del múscul ciliar i l’angle iridocornial en pacients amb insuficiència de convergència, en aquest estudi no observem diferències significatives en els paràmetres morfològics esmentats després de 6 sessions de teràpia visual en pacients amb insuficiència de convergència. |
|---|