L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500)
Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, qu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461156 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història medieval Historia medieval Medieval history Monaquisme Monacato Monachism Regles monàstiques Reglas monásticas Monastic rules Jerònims Jerónimos Hieronymites Monestir de la Murtra Monasterio de la Murtra Murtra monastery Monestir de la Vall d'Hebron (Barcelona, Catalunya) Monasterio del Valle de Hebrón (Barcelona, Cataluña) Vall d'Hebron monastery (Barcelona, Catalonia) Ciències Humanes i Socials 93 |
| Sumario: | Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l’estudi global d’aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l’any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s’ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d’administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d’altres. S’ha estructurat en tres blocs fonamentals que n’abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l’exterior. Aquest darrer capítol s’ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d’aquests tres grans capítols s’ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l’establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L’estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges. |
|---|