L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500)
[cat] Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/119395 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/119395 http://hdl.handle.net/10803/461156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Monaquisme Regles monàstiques Fonts històriques Monachism Monastic rules History sources Monestir de la Murtra |
| Sumario: | [cat] Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l’estudi global d’aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l’any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s’ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d’administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d’altres. S’ha estructurat en tres blocs fonamentals que n’abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l’exterior. Aquest darrer capítol s’ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d’aquests tres grans capítols s’ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l’establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L’estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges. |
|---|