Ptolemy and Jābir b. Aflaḥ on solar eclipses

[ENG] Abū Muḥammad Jābir b. Aflaḥ, a 12th-century Andalusian mathematician and astronomer, is recognized for his influential work al-Kitāb fī l-Hay ̓a, a work today better known as Iṣlāḥ al-Majisṭī. Jābir b. Aflaḥ’s al-Kitāb fī l-Hay ̓a is a reedition of Ptolemy’s Almagest in which he...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bellver, José
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Repositorio:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
OAI Identifier:oai:digital.csic.es:10261/376996
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10261/376996
https://doi.org/10.1344/SUHAYL2024.21.2
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Greek astronomy
Medieval astronomy
Ibn Aflaḥ, Jābir
Iṣlāḥ al-Majisṭī
Solar eclipses
Ptolemy
Almagest
Al-Andalus
Ibn Aflaḥ, Ŷābir
Iṣlāḥ al-Maŷjsṭī
Astronomía griega
Astronomía medieval
Eclipses solares
Ptolomeo
Almagesto
Ptolemeu
Astronomia grega
Eclipsis solars
http://metadata.un.org/sdg/4
Ensure inclusive and equitable quality education and promote lifelong learning opportunities for all
Descripción
Sumario:[ENG] Abū Muḥammad Jābir b. Aflaḥ, a 12th-century Andalusian mathematician and astronomer, is recognized for his influential work al-Kitāb fī l-Hay ̓a, a work today better known as Iṣlāḥ al-Majisṭī. Jābir b. Aflaḥ’s al-Kitāb fī l-Hay ̓a is a reedition of Ptolemy’s Almagest in which he also included a number of criticisms of Ptolemy’s work. The present study focuses on Jābir b. Aflaḥ’s criticisms of Ptolemy’s theory of solar eclipses, highlighting three key objections: two on Ptolemy’s choice of the mid-heaven instead of the mid-heaven of the ascendant to obtain the parallax in longitude and its effect on solar eclipses; and an additional one on Ptolemy’s treatment of the lunar parallax in latitude. While two of these criticisms appear unjustified, they offer insight into Jābir’s methodology and his reliance on defective or abridged manuscripts. Jābir’s novel approach, particularly in his use of the new trigonometry, together with his disregard for certain celestial motions, reveal both his mathematical strength and his limitations in practical astronomy. His failure to account for the Sun’s additional motion in the computations of solar eclipses further underscores his inexperience. Nevertheless, Jābir b. Aflaḥ emerges as a creative astronomer, whose work demonstrates a deep engagement with and unfrequent understanding of Ptolemy’s Almagest, albeit with notable oversights in the practical aspects of astronomy. [CAT] Abū Muḥammad Ǧābir b. Aflaḥ, matemàtic i astrònom andalusí del segle xii, és autor de al-Kitāb fī l-Hay᾿a, una obra avui més coneguda com Iṣlāḥ al-Maǧisṭī. El al-Kitāb fī l-Hay᾿a de Ǧābir b. Aflaḥ és una reedició abreujada de l’Almagest de Ptolemeu, en la qual Ǧābir també va incloure de critiques matemàtiques a l’astronomia ptolemaica. El present estudi se centra a les crítiques que Ǧābir b. Aflaḥ fa a la teoria dels eclipsis solars de Ptolemeu, destacant tres objeccions principals: dues sobre l’elecció de Ptolemeu del mig cel en lloc del mig cel de l’ascendent per obtenir la paral·laxi en longitud i el seu efecte sobre els eclipsis solars; i un altre sobre el tractament de Ptolemeu de la paral·laxi lunar en latitud. Tot i que dues d’aquestes crítiques semblen injustificades, ofereixen una visió de la metodologia de treball de Ǧābir b. Aflaḥ, així com del fet que moltes de les seves crítiques de l’astronomia ptolemaica estiguin motivades pel manuscrits defectuosos amb els quals treballava. El nou enfocament de Ǧābir b. Aflaḥ a l’astronomia de Ptolemeu, especialment en el seu ús de la nova trigonometria, juntament amb el fet de no tenir en compte certs moviments celestes, revelen tant la seva capacitat matemàtica com les seves limitacions pel que fa a l’astronomia pràctica. El fet que no tingués en compte el moviment addicional del Sol en els càlculs dels eclipsis solars subratlla la seva inexperiència. No obstant això, Ǧābir b. Aflaḥ emergeix com un astrònom creatiu, el treball del qual demostra una profunda familiaritat i poc habitual comprensió de l’Almagest de Ptolemeu, tot i que amb oblits notables en els aspectes pràctics de l’astronomia