Papel del sistema nervioso autónomo determinado mediante la variabilidad del ritmo cardiaco y de los intervalos cardiacos del electrocardiograma en el asma grave no controlada
El sistema nerviós autònom (SNA) compleix un paper fonamental a l'asma, especialment a través del sistema nerviós parasimpàtic (SNP). Aquest regula funcions essencials de les vies respiratòries (to muscular bronquial, secrecions, flux sanguini i permeabilitat microvascular), a més d'interv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323787 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323787 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Asma Asthma Sistema nerviós autònom Autonomic nervous system Sistema nervioso autónomo Ciències Humanes |
| Sumario: | El sistema nerviós autònom (SNA) compleix un paper fonamental a l'asma, especialment a través del sistema nerviós parasimpàtic (SNP). Aquest regula funcions essencials de les vies respiratòries (to muscular bronquial, secrecions, flux sanguini i permeabilitat microvascular), a més d'intervenir en la migració i l'alliberament de mediadors inflamatoris, responsables de diferents fenotips inflamatoris de l'asma (eosinofílic o neutrofílic). Aquests fenotips es poden identificar mitjançant tècniques no invasives com l'esput induït. La broncoconstricció, la característica central de l'asma, no sempre depèn de la inflamació. En aproximadament el 40% dels pacients no es detecta inflamació bronquial, cosa que suggereix que l'estrenyiment de les vies respiratòries pot ser degut a mecanismes neurals, en particular al reflex colinèrgic. Hi ha així una interacció bidireccional entre mediadors inflamatoris i neurotransmissors, modulada pel control neuronal. La variabilitat del ritme cardíac (VRC) és un marcador neurobiològic del SNA. La seva alteració s'ha associat amb resultats negatius en salut i s'observa freqüentment en asmàtics, especialment en casos greus, indicant un desequilibri autonòmic amb menor activitat parasimpàtica. Aquesta disfunció no només afavoriria la inflamació sistèmica i la pèrdua de control de la malaltia, sinó que també augmentaria el risc d'exacerbacions. L'ansietat i la depressió, altament prevalents en pacients asmàtics, es relacionen igualment amb la desregulació de la VRC. Es planteja que la disminució del to vagal constitueix un mecanisme comú que connecta asma greu amb trastorns emocionals, afectant tant la regulació cardiovascular com la percepció de símptomes respiratoris. Això podria complicar el maneig clínic i agreujar la malaltia. Davant d'aquest panorama, l'avaluació no invasiva de l'SNA mitjançant la VRC ofereix un enfocament prometedor a l'estudi de l'asma greu no controlada (AGNC). Aquesta eina podria aportar informació neurobiològica útil, afavorir la caracterització individual dels pacients i obrir la porta a un maneig personalitzat de l'asma. La Tesi es va plantejar amb l'objectiu d'aprofundir el paper de l'SNA a l'AGNC, utilitzant la VRC derivada de l'electrocardiograma (ECG) com a mètode d'avaluació. Per això es van desenvolupar dos estudis: Estudi 1: Prova de concepte que va mostrar la utilitat de la VRC com a eina objectiva per discriminar pacients asmàtics segons el control dels símptomes. Es va evidenciar una VRC més deprimida en els pacients no controlats davant dels controlats. El rendiment diagnòstic va ser comparable al de les proves clíniques habituals. Estudi 2: Va comparar asmàtics greus no controlats amb asmàtics controlats, independentment de la gravetat. Els primers van mostrar paràmetres de VRC significativament alterats. Així mateix, els pacients amb risc d'ansietat o depressió van presentar valors reduïts de VRC, en comparació dels que no tenien aquests riscos. Aquestes troballes donen suport a la utilitat de la VRC per monitoritzar tant el control de l'asma com la presència de comorbiditats emocionals. Conclusions principals: L'avaluació no invasiva del SNA mitjançant la VRC permet diferenciar pacients asmàtics controlats de no controlats, sobretot en casos greus. Hi ha una relació clara entre disfunció autonòmica i comorbiditats com ansietat i depressió, freqüents a l'asma no controlada. La VRC es perfila com una eina objectiva per complementar el diagnòstic, el seguiment i la personalització del tractament en asma greu. |
|---|