La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers
Aquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10256/27578 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10256/27578 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Memòria col·lectiva Collective memory Monuments commmemoratius Memorials |
| id |
ES_7ceb2cf552cfd5bf9064b2178915c9e5 |
|---|---|
| oai_identifier_str |
oai:recercat.cat:10256/27578 |
| network_acronym_str |
ES |
| network_name_str |
España |
| repository_id_str |
|
| spelling |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterersArgelagós Millan, AnnaMemòria col·lectivaCollective memoryMonuments commmemoratiusMemorialsAquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es prova que l’arquitectura provoca la reflexió a través de conceptes comuns amb altres disciplines com son el lloc (les construccions on han passat fets traumàtics aporten autenticitat i credibilitat als relats i sentiments) i l’art (l’experiència arquitectònica interpel·la els visitants). D’altra banda, es constata que el patrimoni arquitectònic té característiques pròpies que afavoreixen la ressignificació dels llocs de memòria: forma part de la memòria col·lectiva dels pobles i situa les persones en un temps continu; es considera un document històric; i afavoreix el vincle amb les persones a través de la possibilitat de ser habitat.This study confirms that architecture is a suitable discipline for the creation of Spaces of Memory and, through the case study of the Exile Memorial Museum in La Jonquera and the Rivesaltes Camp Memorial, it provides examples of architectural strategies that contribute to this purpose. Firstly, it demonstrates that architecture provokes reflection through concepts shared with other disciplines, such as place ―buildings marked by traumatic events confer authenticity and credibility to narratives and emotions― and art ―the architectural experience engages and challenges visitors. Secondly, it argues that architectural heritage possesses essential qualities that promote the resignification of sites of memory: it takes part of the collective memory of communities and situates them within a continuous temporal framework; it is recognised as a historical document; and it strengthens the bond with individuals through its inherent potential of being inhabited.4Universitat de Girona. Facultat de LletresFuentes Codera, Maximiliano2025info:eu-repo/semantics/masterThesisapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10256/27578Màster en Recerca en Humanitats (a partir curs acadèmic 2015-2016)reponame:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunyainstname:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)CatalánAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internationalhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:recercat.cat:10256/275782026-05-29T05:05:01Z |
| dc.title.none.fl_str_mv |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| title |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| spellingShingle |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers Argelagós Millan, Anna Memòria col·lectiva Collective memory Monuments commmemoratius Memorials |
| title_short |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| title_full |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| title_fullStr |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| title_full_unstemmed |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| title_sort |
La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers |
| dc.creator.none.fl_str_mv |
Argelagós Millan, Anna |
| author |
Argelagós Millan, Anna |
| author_facet |
Argelagós Millan, Anna |
| author_role |
author |
| dc.contributor.none.fl_str_mv |
Universitat de Girona. Facultat de Lletres Fuentes Codera, Maximiliano |
| dc.subject.none.fl_str_mv |
Memòria col·lectiva Collective memory Monuments commmemoratius Memorials |
| topic |
Memòria col·lectiva Collective memory Monuments commmemoratius Memorials |
| description |
Aquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es prova que l’arquitectura provoca la reflexió a través de conceptes comuns amb altres disciplines com son el lloc (les construccions on han passat fets traumàtics aporten autenticitat i credibilitat als relats i sentiments) i l’art (l’experiència arquitectònica interpel·la els visitants). D’altra banda, es constata que el patrimoni arquitectònic té característiques pròpies que afavoreixen la ressignificació dels llocs de memòria: forma part de la memòria col·lectiva dels pobles i situa les persones en un temps continu; es considera un document històric; i afavoreix el vincle amb les persones a través de la possibilitat de ser habitat. |
| publishDate |
2025 |
| dc.date.none.fl_str_mv |
2025 |
| dc.type.none.fl_str_mv |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
| format |
masterThesis |
| dc.identifier.none.fl_str_mv |
http://hdl.handle.net/10256/27578 |
| url |
http://hdl.handle.net/10256/27578 |
| dc.language.none.fl_str_mv |
Catalán |
| language_invalid_str_mv |
Catalán |
| dc.rights.none.fl_str_mv |
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/openAccess |
| rights_invalid_str_mv |
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| eu_rights_str_mv |
openAccess |
| dc.format.none.fl_str_mv |
application/pdf |
| dc.source.none.fl_str_mv |
Màster en Recerca en Humanitats (a partir curs acadèmic 2015-2016) reponame:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| instname_str |
Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| reponame_str |
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| collection |
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| repository.name.fl_str_mv |
|
| repository.mail.fl_str_mv |
|
| _version_ |
1869411625157525504 |
| score |
15.811543 |