La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers
Aquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10256/27578 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10256/27578 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Memòria col·lectiva Collective memory Monuments commmemoratius Memorials |
| Sumario: | Aquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es prova que l’arquitectura provoca la reflexió a través de conceptes comuns amb altres disciplines com son el lloc (les construccions on han passat fets traumàtics aporten autenticitat i credibilitat als relats i sentiments) i l’art (l’experiència arquitectònica interpel·la els visitants). D’altra banda, es constata que el patrimoni arquitectònic té característiques pròpies que afavoreixen la ressignificació dels llocs de memòria: forma part de la memòria col·lectiva dels pobles i situa les persones en un temps continu; es considera un document històric; i afavoreix el vincle amb les persones a través de la possibilitat de ser habitat. |
|---|