Procarboxipeptidasa A porcina
Es coneix com a segment d'activació de la procarboxipeptidasa A (PCPA) al fragment proteic situat a l'extrem N-terminal de la molècula que és separat de l'enzim actiu mitjançant activació del zimogen per proteòlisi limitada. Aquest treball té el seu fonament en l'estudi de l'...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:99243 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/99243 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Enzims proteolítics Carboxipeptidases |
| Sumario: | Es coneix com a segment d'activació de la procarboxipeptidasa A (PCPA) al fragment proteic situat a l'extrem N-terminal de la molècula que és separat de l'enzim actiu mitjançant activació del zimogen per proteòlisi limitada. Aquest treball té el seu fonament en l'estudi de l'estructura primària i del procés de degradació d'aquest segment d'activació durant l'activació del zimogen.. El coneixement previ sobre aquests fragments o dominis proteics era escàs a l'inici del treball. La seva llargada - aproximadament 100 residus - li conferia un interès intrínsec donat que obligava a un procés de seqüenciació i a la prèvia posada a punt d'un mètode d'anàlisi d'aminoàcids que també constitueix part del cos d'aquesta tesi. Aquest mètode es basa en la derivatització pre-columna amb clorur de dabsil i permet l'anàlisi de tots els aminoàcids proteïnogènics amb elevada reproduïbilitat i en un temps d'anàlisi estàndard de 25 min. L'estructura primària del segment d'activació de 94 aminoàcids és altament homòloga amb la d'altres espècies ja seqüenciades i presenta una elevada proporció de residus acídics i hidrofòbics. Prediccions d'estructura secundària fetes a partir de la seqüència indiquen una estructura globular compacta amb elevada proporció d'hèlix α. La PCPA porcina es presenta en forma monomèrica i en forma de complex binari amb la proproteasa E (PPE). Es va comprovar que les dues formes de PCPA són idèntiques quant a pes molecular, llargada del segment d'activació, mapes peptídics dels mateixos i activació tríptica. Tanmateix, la subunitat PPE es comporta com un modest inhibidor de l'activitat CPA, el que es reflecteix en el procés d'activació. Així, en el cas del complex binari, es produeix una inhibició inicial seguida d'una acceleració en la generació d'activitat que és probablement la conseqüència de la pertorbació inicial i la col·laboració posterior de la PPE en el procés d'activació proteolítica. Tant en la proteïna monomèrica com en el complex l'aparició del segment d'activació primari és immediata a l'inici de l'activació tríptica. Per tant, les diferències en les cinètiques i corbes d'activació són explicables a partir d'interaccions diferencials amb el segment en procés de degradació. El seguiment del procés d'activació tríptica mitjançant tècniques de HPLC i electroforesi permet observar un clar paral·lelisme entre l'aparició d'activitat i la degradació del segment, la qual es produeix de manera gradual a partir del seu extrem C-terminal. Les nostres anàlisis permeten proposar la seqüencialitat dels talls tríptics i fer una aproximació sobre les zones accessibles a l'estructura terciària, demostrant a la vegada la col·laboració de la pròpia CPA en el seu procés d'activació. |
|---|