Apunts geològics dels puigs de Son Seguí i de Santa Eugènia (Mallorca, Mediterrània occidental) des d’un enfocament multidisciplinar
[cat] En aquest treball s’ha realitzat l’exploració sistemàtica del relleu de Son Seguí-Santa Eugènia-Puget i a la vegada, es fa un estudi comparatiu d’aquestes elevacions amb el relleu coetani de Mallorca i de l’entorn mediterrani proper permet avançar en la interpretació sobre el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2025vol037p261 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2025vol0/37p261.dir/MonografiesSHNB_2025vol037p261.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2025vol037p261 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geology Geomorphology Natural History Science - History |
| Sumario: | [cat] En aquest treball s’ha realitzat l’exploració sistemàtica del relleu de Son Seguí-Santa Eugènia-Puget i a la vegada, es fa un estudi comparatiu d’aquestes elevacions amb el relleu coetani de Mallorca i de l’entorn mediterrani proper permet avançar en la interpretació sobre el seu origen i disposició. El seu registre estratigràfic permet diferenciar la sedimentació mareal messiniana de la posterior i ajuda a fixar els dos cicles marins- litorals pliocens importants. Les elevacions estudiades capbussen en la mateixa direcció que moltes de les elevacions de l’illa coronades amb materials postectònics. La seva singularitat prové més de la seva altura actual, de la quantitat de material marí miocè i pliocè acumulat i per la resposta que experimenta aquest a un esforç tectònic de direcció SO-NE. El Puig de Santa Eugènia sembla un vertader anticlinal, el puig de Son Seguí respon a l’efecte de forces semblants provinents del S-SO i es Puget mostra una resposta a una pressió de base més en vertical i/o transpressiva. La variació en la direcció de l’esforç a partir del Messinià i a mesura que avança el Pliocè reforça la hipòtesi d’un relleu provocat per la tectònica alpina recent (Messinià/ Pleistocè) i assenyala la dinàmica compressiva des finals del Miocè com a primera responsable de l’estructuració dels relleus estudiats. Tot documenta i per Mallorca els efectes de la confluència entre les plaques tectòniques africana i europea i ibèrica durant aquestes períodes amb força suficient per originar relleus com els estudiats i mostra també com un enfocament multidisciplinar permet avançar en la resolució de problemes geològics complexos. |
|---|