Elements geomorfològics associats a l’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí – Puig de Santa Eugènia (Mallorca; Illes Balears)
[cat] L’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí, formen el conjunt anticlinori considerat com el llindar que separa les conques sedimentàries d’Inca i Palma. Aquests nous relleus d’edat Plioquaternària, estan condicionats per falles profundes que deformen els mate...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | bolletiHistoriaNatural:Bolleti_2022v065_p155 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2022v065/_p155-1.dir/Bolleti_2022v065_p155.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/bolletiHistoriaNatural/document/Bolleti_2022v065_p155 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geomorphology Natural History Natural Sciences |
| Sumario: | [cat] L’antiforme de Marratxí i l’antiforme del Puig de Son Seguí, formen el conjunt anticlinori considerat com el llindar que separa les conques sedimentàries d’Inca i Palma. Aquests nous relleus d’edat Plioquaternària, estan condicionats per falles profundes que deformen els materials calcaris neògens i constitueixen una clara evidència de la important activitat neotectònica que tenim a l’illa de Mallorca. La formació d’estructures tectòniques sempre implica un acomodament, amb un major o menor grau, del relleu primogènit a la nova situació topogràfica. El Puig de Son Seguí, el punt més alt de tota la zona analitzada, ha sofert un aixecament de més de 150 m a la zona, respecte de l’altiplà adjacent preexistent. El resultat des d’un punt de vista geomorfològic ha sigut divers segons la morfogènesi implicada. Directament com relleus estructurals, el resultat són unes formes de dom el·líptics dels quals sen deriven formes de relleu estil jurassià. Entre una i altre estructura tectònica, els processos de deformació ha tingut uns resultats contraposats, mentre l’antiforme de Marratxí el nucli ha sigut esventrat i el materials del Neogen han sigut posteriorment erosionats, el nucli de l’antiforme del Puig de Son Seguí (del Miocè Terminal) es manté voluminós i compacte. Com a comú denominador que enrevolta les dues estructures, trobem la deformació de la sèrie del Pliocè. Aquesta presenta una dislocació que ha donat com resultat tot un seguit de plataformes que constitueixen uns relleus monoclinals amb diferents orientacions i cabussaments, com és el cas del Puig de Santa Eugènia. |
|---|