Terra, cuina i identitat
Que ens permet d'identificar una cuina com a pròpia d'un país? Que permet als habitants d'un país d'identificar la seva cuina i d'identificar-s'hi? Com és possible que els estrangers identifiquin els habitants d'un país i els distingeixin dels altres pel que mengen...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2000 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/114456 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/114456 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Història de la cuina Catalunya Cooking history Catalonia |
| Resumo: | Que ens permet d'identificar una cuina com a pròpia d'un país? Que permet als habitants d'un país d'identificar la seva cuina i d'identificar-s'hi? Com és possible que els estrangers identifiquin els habitants d'un país i els distingeixin dels altres pel que mengen? El 11 Congrés Català de Cuina va presentar com a eix el lema «La cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola>>. D'acord amb aquesta afirmació de Josep Pla, la resposta als interrogants anteriors seria senzilla: «La cuina catalana és el paisatge català posat a la cassola>>. I si tenim en compte que, en el cas de Catalunya, es pot parlar de diversos paisatges, també caldria parlar de diverses cuines. Per exemple: la cuina de muntanya, de marina, de seca i d'horta. Ara bé, si totes són diferents entre elles, però alhora totes són catalanes, quin seria el denominador comú que permetria qualificar-les de catalanes independentment del paisatge que, en cada cas, es posa a la cassola? No pot ser que la contradicció sigui aquest denominador comú? Una cosa semblant és el que ha afirmat Nestor Luján (1990: 14): |
|---|