Alimentació a la Catalunya moderna. Productes i elaboracions
[cat] El propòsit de la tesi doctoral és l’anàlisi evolutiva de la presència dels productes alimentaris i de la tipologia de plats presents en els llibres de cuina pertanyents a l’Edat Moderna de Catalunya. En el cas concret que es presenta, la recerca ha tingut en compte el conjunt de llibres de cu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/120508 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/120508 http://hdl.handle.net/10803/462136 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història moderna Història de l'alimentació Història de la cuina Llibres de cuina Catalunya Modern history Food history Cooking history Cookbooks Catalonia |
| Sumario: | [cat] El propòsit de la tesi doctoral és l’anàlisi evolutiva de la presència dels productes alimentaris i de la tipologia de plats presents en els llibres de cuina pertanyents a l’Edat Moderna de Catalunya. En el cas concret que es presenta, la recerca ha tingut en compte el conjunt de llibres de cuina i receptaris que es coneixen, a dia d’avui, de la Catalunya moderna. Són un total de set fonts diferents que s’allarguen des d’inicis del segle XVI fins primeries del XIX. La majoria d’aquests receptaris i llibres de cuina varen ser publicats durant la segona meitat del segle XX fruit d’un interès eminentment culinari. Algunes d’aquestes fonts, doncs, seran reconegudes pel lector: l’aristocràtic Libre del coch (1520), el cartoixà Llibre de cuina d’Escaladei (inicis s. XVII), el receptari de la cartoixa de Montalegre (1718-1719), el franciscà Avisos y instrucciones per lo principiant cuyner (primer terç s. XVIII), el caputxí Llibre de l’art de cuynar (1787), el carmelità Instrucció breu i útil per los cuiners principiants (darrer quart s. XVIII i principis del XIX) i el burgès Nou manual de cuinar (1825-1830). El conjunt de fonts documentals estableixen una cronologia clara i entenedora, la qual està formada per llibres manuscrits de caràcter religiós i és iniciada i finalitzada per llibres impresos i de caràcter civil. Per altra banda, aquestes fonts, el contingut de les quals respon a paràmetres culturals de l’Edat Moderna, posen de relleu un període cronològic diferent a la divisió clàssica, el qual reflecteix dinàmiques intrínseques. La tesi s’ha desenvolupat entorn dues línies de treball: en primer lloc, l’anàlisi individual de cada llibre de cuina per, en segon, poder realitzar una anàlisi evolutiva i de conjunt de la presència dels productes alimentaris i de les diferents tipologies de plats que trobem en cada llibre de cuina. D’aquesta manera, l’estructura general de la tesi és cronològica tot agrupant-se, les fonts, en diferents parts corresponents a les diferents centúries abordades. El capítol primer correspon al Libre del coch, el qual s’inicia amb un estat de la qüestió. El segon, correspon a una part introductòria als receptaris cartoixans i que situa, al lector, en el context de la idiosincràsia de l’Orde de la Cartoixa. Els capítols tercer i quart corresponen a les anàlisis dels llibres d’Escaladei i de Montalegre, respectivament. En el cas d’aquest darrer, però, com es tracta d’una font documental inèdita, s’aporta tota la informació relacionada amb els productes destinats a l’alimentació, més enllà dels presents en el propi receptari. En el capítol cinquè es comparen els sistemes alimentaris d’ambdues cartoixes. Els capítols sisè, setè i vuitè corresponen als receptaris franciscà, caputxí i carmelità, respectivament. El darrer receptari, Nou manual de cuinar, s’aborda en el capítol novè, en el qual també es parteix des d’un estat de la qüestió, ja que l’existència de diferents exemplars amb modificacions portava a confusió sobre l’autoria. Per últim, els capítols desè i onzè corresponen a les evolucions dels plats i dels productes, respectivament. És, en aquests darrers, on hom pot trobar una valoració en conjunt de les dades relacionades amb els productes i els plats, de manera quantitativa i qualitativa. L’estudi d’aquesta tipologia de fonts esdevé un tema clàssic i fonamental en la Història de l’alimentació, ja que és la base per a conèixer la dieta de societats passades i un punt de partida per a futures investigacions. La particularitat de la tesi, a més, es basa en plantejar un estudi panoràmic a tota l’Edat Moderna. |
|---|