Traducció i creació: les perspectives de Kundera i Borges
[cat] La traducció s'ha considerat sovint com una activitat subalterna de la creació. Tanmateix, nombroses obres considerades d'autor, i fins i tot canòniques i fundacionals, s'acosten molt a la traducció. Shakespeare reciclava històries i Diderot traduïa Sterne a la seva manera. No e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión aceptada para publicación |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/172593 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/172593 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Traducció literària Literary translation |
| Sumario: | [cat] La traducció s'ha considerat sovint com una activitat subalterna de la creació. Tanmateix, nombroses obres considerades d'autor, i fins i tot canòniques i fundacionals, s'acosten molt a la traducció. Shakespeare reciclava històries i Diderot traduïa Sterne a la seva manera. No es podria considerar la traducció com un gènere literari més? Aquesta és la perspectiva defensada per Borges, però en canvi força contestada per Kundera. Mentre Borges qüestiona que la precedència hagi d'implicar preeminència, Kundera entén la crisi de l'autoritat com un atemptat contra l'individu. La fi de la submissió de la traducció ha de ser necessàriament la fi del reconeixement de la creativitat? [eng] Translation has often been seen as an activity subordinate to creation. However, numerous works considered as by an author, even essential works in the literary canon, are very close to translation. Shakespeare recycled stories and Diderot translated Sterne in his own way. Can translation not be viewed as just another literary genre? This is the perspective defended by Borges, but strongly opposed by Kundera. Whereas Borges questions whether precedence has to mean preeminence, Kundera understands the crisis of authorship as an attack on the individual. Does the end of the submission of the translation necessarily have to be the end of the recognition of creativity? |
|---|