Evidència científica del tractament farmacològic del dolor postoperatori en cirurgia ortopèdica i/o traumatològica i de l'espasticitat per malaltia neurològica no progressiva
S'han realitzat dues revisions sistemàtiques de dos símptomes molt freqüents i ben caracteritzats en l'àrea de Traumatologia i Rehabilitació que són el dolor postoperatori, secundari a cirurgia ortopèdica i/o traumatològica (COT), i l'espasticitat, relacionada amb la malaltia neurològ...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37633 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37633 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Espasticitat Dolor postoperatori |
| Sumario: | S'han realitzat dues revisions sistemàtiques de dos símptomes molt freqüents i ben caracteritzats en l'àrea de Traumatologia i Rehabilitació que són el dolor postoperatori, secundari a cirurgia ortopèdica i/o traumatològica (COT), i l'espasticitat, relacionada amb la malaltia neurològica no progressiva (MNNP). -Revisió sistemàtica del tractament amb analgèsics en el dolor postoperatori per COT: Objectiu: avaluar els fàrmacs analgèsics en el tractament del dolor postoperatori per COT Disseny: revisió sistemàtica d'assaigs clínics (AC) aleatoritzats Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals Selecció dels estudis: AC aleatoritzats d'analgèsics administrats per via oral, intramuscular, cubcutània o rectal, comparats amb altres analgèsics o placebo, en pacients sotmesos a COT. Es van avaluar els dissenys dels estudis, les característiques de la població en estudi, els fàrmacs analgèsics avaluats, les puntuacions de la intensitat del dolor i de la milloria del dolor i els esdeveniments adversos. Resultats: es van incloure 92 AC aleatoritzats (9.596 pacients). Quaranta dos (46%) van ser controlats amb placebo i 50 (54%) eren comparacions directes entre no opiacis, opiacis i/o combinacions d'ambdós. La mitjana d'edat dels pacients (de) va ser de 49 anys (18). En la majoria dels AC l'ulcus gastro-intestinal i les malalties del hepàtiques i renals van ser criteris d'exclusió. Només en 30 AC (33%) el cegament va se doble i es van descriure resultats de les variables d'intensitat i milloria del dolor; 19 d'aquests van ser de dosi única, i el seguiment de l'efecte analgèsic no va ser superior a 12 hores en 23 (77%). En general, només 9 AC (10%) van ser amb cegament doble, van descriure les pèrdues i/o retirades, van realitzar anàlisis per intenció de tractar i van descriure la magnitud de l'efecte. Conclusió: l'evidència dels AC aleatoritzats en el tractament del dolor postoperatori per COT per a la presa de decisions clínicques és inadequada. L'avaluació dels analgèsics en el dolor postoperatori per COT s'ha de basar en variables clínicament rellevants, en pacients representatius i amb períodes d'observació més llargs. A més a més, cal incloure comparacions directes entre el fàrmac d'estudi amb diferents fàrmacs i pautes d'administració. -Revisió sistemàtica dels fàrmacs oral pel tractament de l'espasticitat en pacients amb MNNP: Objectiu: Avaluar l'eficàcia dels fàrmacs orals en el tractament de l'espasticitat en pacients amb MNNP Disseny: revisió sistemàtica d'assaigs clínics (AC) aleatoritzats i amb cegament doble Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals Resultats: es van incloure 12 estudis (469 pacients), 6 en ictus, 3 en lesió medul·lar i 3 en paràlisi cerebral. La tizanidina es va avaluar en 4 AC (276 pacients, 142 exposats), el dantrolè en 4 (103, 93), el baclofèn en 3 (70, 55), el diazepam en 2 (127, 76) i la gabapentina en un (28, tots exposats). La majoria dels AC eren fets amb pocs pacients, durant un curt període de temps i llur qualitat metodològica inadequada. Deu AC van ser controlats amb placebo i només 2 eren comparacions directes entre els fàrmacs. Les variables d'eficàcia avaluades van ser heterogènies. Només 4 articles van descriure la magnitud de l'efecte antiespàstic. La incidència d'esdeveniments adversos (mareig, sedació i debilitat muscular) va ser alta. Conclusió: l'evidència en l'eficàcia dels fàrmacs orals pel tractament de l'espasticitat en la MNNP és dèbil i no inclou l'avaluació de la qualitat de vida dels pacients. En cas de que hi hagi alguna eficàcia, aquesta és marginal. Els esdeveniments adversos van ser freqüents. Calen millors instruments metodològics per a l'avaluació del tractament de l'espasticitat. |
|---|