Estimulació magnètica perifèrica repetitiva per a la valoració de l’espasticitat de canell en pacients post ictus
[cat] ANTECEDENTS: L’escala de valoració de l’espasticitat més utilitzada en la pràctica clínica, l’escala modificada d’Ashworth, presenta problemes per la interpretació correcta del que realment mesura i pel fet que es basa en moviments passius que no mostren el trastorn funcional derivat de l’espa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/222354 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/222354 http://hdl.handle.net/10803/694890 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Malalties cerebrovasculars Espasticitat Valoració funcional (Medicina) Cerebrovascular disease Spasticity Functional assessment (Medecine) |
| Sumario: | [cat] ANTECEDENTS: L’escala de valoració de l’espasticitat més utilitzada en la pràctica clínica, l’escala modificada d’Ashworth, presenta problemes per la interpretació correcta del que realment mesura i pel fet que es basa en moviments passius que no mostren el trastorn funcional derivat de l’espasticitat per l’execució de moviments actius. OBJECTIUS: Comprovar la factibilitat, validesa, fiabilitat i correlació amb les escales clíniques actuals, d’una tècnica basada en la contracció dels músculs extensors del canell per medi d’estimulació magnètica perifèrica. D’aquesta manera, es produeix un moviment d’extensió ràpid que permet estudiar la resposta reflexa dels flexors en un context més proper al moviment actiu. METODOLOGIA: En la primera fase es van reclutar 12 subjectes sans, 12 pacients amb ictus agut i 12 pacients amb ictus crònic. Se’ls va aplicar estímuls magnètics perifèrics repetitius (EMPR) sobre els extensors del carp a una freqüència de 25Hz, durant 2s i intensitat del 70% de la capacitat del estimulador magnètic. Aquest moviment es va comparar amb l’obtingut per un moviment efectuat manualment a velocitat lenta. En el grup dels pacients crònics la valoració es va realitzar tres cops (basal, abans i després de la injecció de toxina botulínica als flexors). En la segona fase es va aplicar el procediment estudiat en un grup de 22 subjectes amb espasticitat post ictus amb l’objectiu de comparar el resultat obtingut amb l’escala Modificada de Tardieu. RESULTATS: El moviment induït per EMPR va provocar un moviment complert d’extensió en subjectes sans i en pacients amb parèsia sense espasticitat, mentre que en els pacients amb parèsia i espasticitat, l’amplitud del moviment va ser significativament reduïda a conseqüència de l’activació reflexa de la musculatura flexora de canell. La tècnica presenta una alta fiabilitat i millor correlació amb les mesures clíniques que avaluen el dèficit de moviment voluntari que les dades obtingudes amb la maniobra de Tardieu. L’amplitud del moviment en malalts espàstics va augmentar significativament després de l’aplicació de toxina botulínica als músculs flexors, indicant l’efecte de la toxina sobre el reflex d’estirament. CONCLUSIONS: El moviment d’extensió de canell ràpid induït per EMPR provoca una resposta reflexa més gran dels músculs flexors que el moviment d’extensió passiva ràpida que s’utilitza en l’escala modificada de Tardieu. Aquest fet podria ser important per estudiar el paper de l’espasticitat en la limitació funcional de la contracció muscular en pacients post ictus. |
|---|