La casa mediterránea

A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Rosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583
Formato: artículo
Fecha de publicación:2021
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:256970
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/256970
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.378
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Turismo
Casa mediterránea
Arquitectura tradicional
Modernidad
Arquitectura
Cataluña
Islas Baleares
Architecture
Tourism
Mediterranean house
Catalonia
Balearic islands
Traditional architecture
Modernity
Turisme
Casa mediterrània
Modernitat
Catalunya
Illes Balears
id ES_6f83e71f934d9f46e2bfe0f91b10f4cb
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:256970
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La casa mediterránea
la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares
La casa mediterrània
The Mediterranean house. The architecture of tourism and the appropriation of traditional points of reference in Catalonia and the Balearic Islands
title La casa mediterránea
spellingShingle La casa mediterránea
Rosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583
Turismo
Casa mediterránea
Arquitectura tradicional
Modernidad
Arquitectura
Cataluña
Islas Baleares
Architecture
Tourism
Mediterranean house
Catalonia
Balearic islands
Traditional architecture
Modernity
Turisme
Casa mediterrània
Modernitat
Catalunya
Illes Balears
title_short La casa mediterránea
title_full La casa mediterránea
title_fullStr La casa mediterránea
title_full_unstemmed La casa mediterránea
title_sort La casa mediterránea
dc.creator.none.fl_str_mv Rosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583
author Rosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583
author_facet Rosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Turismo
Casa mediterránea
Arquitectura tradicional
Modernidad
Arquitectura
Cataluña
Islas Baleares
Architecture
Tourism
Mediterranean house
Catalonia
Balearic islands
Traditional architecture
Modernity
Turisme
Casa mediterrània
Modernitat
Catalunya
Illes Balears
topic Turismo
Casa mediterránea
Arquitectura tradicional
Modernidad
Arquitectura
Cataluña
Islas Baleares
Architecture
Tourism
Mediterranean house
Catalonia
Balearic islands
Traditional architecture
Modernity
Turisme
Casa mediterrània
Modernitat
Catalunya
Illes Balears
description A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. El artículo indaga en las razones y los valores que vinculan a la arquitectura turística con la tradicional hasta llegar a tomarla como referente, incluso de manera descontextualizada, y analiza el modo como esta vinculación la va identificando con las características del diseño constructivo mediterráneo. Con este propósito se identifican y se analizan diferentes momentos y aproximaciones a lo largo del siglo a través de diversos estudios de casos conformadores de dicha arquitectura. El trabajo nos permite identificar el momento inicial de su conformación durante las décadas de 1920 y 1930 desde los planteamientos, por un lado, del noucentisme y del regionalismo y, por otro, desde la modernidad. También se resiguen los planteamientos que se reafirman desde sensibilidades muy diversas en las décadas de 1940 y 1950 y se constata que, con la eclosión turística a partir de la década de 1960, se popularizan y se asumen como propios.
publishDate 2021
dc.date.none.fl_str_mv 2
2021-01-01
2021
2021-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Article
http://purl.org/coar/resource_type/c_6501
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
format article
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/256970
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.378
url https://ddd.uab.cat/record/256970
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.378
dc.language.none.fl_str_mv Español
spa
language_invalid_str_mv Español
language spa
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869410501520261121
spelling La casa mediterráneala arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y BalearesLa casa mediterràniaThe Mediterranean house. The architecture of tourism and the appropriation of traditional points of reference in Catalonia and the Balearic IslandsRosselló, Maribel|||0000-0001-7290-0583TurismoCasa mediterráneaArquitectura tradicionalModernidadArquitecturaCataluñaIslas BalearesArchitectureTourismMediterranean houseCataloniaBalearic islandsTraditional architectureModernityTurismeCasa mediterràniaModernitatCatalunyaIlles BalearsA lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. El artículo indaga en las razones y los valores que vinculan a la arquitectura turística con la tradicional hasta llegar a tomarla como referente, incluso de manera descontextualizada, y analiza el modo como esta vinculación la va identificando con las características del diseño constructivo mediterráneo. Con este propósito se identifican y se analizan diferentes momentos y aproximaciones a lo largo del siglo a través de diversos estudios de casos conformadores de dicha arquitectura. El trabajo nos permite identificar el momento inicial de su conformación durante las décadas de 1920 y 1930 desde los planteamientos, por un lado, del noucentisme y del regionalismo y, por otro, desde la modernidad. También se resiguen los planteamientos que se reafirman desde sensibilidades muy diversas en las décadas de 1940 y 1950 y se constata que, con la eclosión turística a partir de la década de 1960, se popularizan y se asumen como propios.Al llarg de la costa catalana i de les illes Balears es reprodueixen durant tot el segle XX nombrosos dissenys de construcció, principalment cases unifamiliars de segona residència o d'estiueig, que són identificats com a habitatges mediterranis, en una clara vinculació entre la condició de lloc de descans i oci amb el passat cultural, el paisatge i l'arquitectura tradicional. L'article indaga en les raons i els valors que vinculen l'arquitectura turística amb la tradicional fins a arribar a prendre-la com a referent, fins i tot de manera descontextualizada, i analitza la manera com aquesta vinculació la va identificant amb les característiques del disseny constructiu mediterrani. Amb aquest propòsit s'identifiquen i s'analitzen diferents moments i aproximacions al llarg del segle a través de diversos estudis de casos conformadors d'aquesta arquitectura. El treball ens permet identificar el moment inicial de la seva conformació durant les dècades de 1920 i 1930 des dels plantejaments, d'una banda, del noucentisme i del regionalisme i, de l'altra, des de la modernitat. També es ressegueixen els plantejaments que es reafirmen des de sensibilitats molt diverses en les dècades de 1940 i 1950 i es constata que, amb l'eclosió turística a partir de la dècada de 1960, es popularitzen i s'assumeixen com a propis.All along the coast of Catalonia and the Balearic Islands, a great deal of architecture was erected throughout the twentieth century. These were mostly detached holiday homes identified as Mediterranean houses, in a clear link between their role as places of rest and leisure and the cultural past, the landscape and traditional architecture. The article examines the reasons and values that link touristic architecture so closely with traditional architecture that it takes it as a point of reference, even a decontextualized one; and how this link is identified as Mediterranean. To this end, various points in time and approaches to this architecture over the course of the century are identified and analysed through case studies. This analysis allows us to identify the initial spread of this architecture, during the 1920s and 1930s with the ideas of Noucentisme and regionalism, on the one hand, and modernity, on the other; to follow the wide range of variations developed in the 1940s and 1950s; and to see how, with the emergence of tourism in the 1960s, it was popularised and appropriated. 22021-01-0120212021-01-01Articlehttp://purl.org/coar/resource_type/c_6501VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/articleapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/256970https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/locus.378reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaEspañolspaopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:2569702026-06-06T12:50:31Z
score 15,301603