Mycotoxines et champignons mycotoxinogènes dans les grains de sorgho commercialisé en Tunisie: Incidence et profils écophysiologiques

Durant aquesta tesi es va estudiar la contaminació de 64 mostres de sorgo recollides de diversos punts de venda a la regió de Sahel tunesenc per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona. L'extracció de les micotoxines en les mostres es va realitzar amb dissolvents orgànics i la determinació es...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Lahouar, Amani
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/400373
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/400373
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Sorgo
Micotoxines
Aspergillus
Micotoxinas
Sorghum
Mycotoxins
Tecnologia d'Aliments
579
632
663/664
Descripción
Sumario:Durant aquesta tesi es va estudiar la contaminació de 64 mostres de sorgo recollides de diversos punts de venda a la regió de Sahel tunesenc per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona. L'extracció de les micotoxines en les mostres es va realitzar amb dissolvents orgànics i la determinació es va realitzar amb HPLC. Els resultats van mostrar que 59,37%, 37,5% i 32,81% de la mostres estaven contaminades per aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. La co-contaminació per les tres micotoxines es va detectar en el 12,5% de totes les mostres. La identificació de la micobiota present en aquestes mateixes mostres de sorgo es realitzo en tres fases: a) Recompte quantitatiu mitjans de cultiu del nombre de fongs continguts en cada mostra; b) Determinació/identificació de la micobiota interna de sorgo mitjançant observació macroscòpica i microscòpica de colònies de floridures comparant amb guies de classificació i finalment, c) Confirmació de la identitat de les floridures per tècniques de biologia molecular. La capacitat de produir micotoxines dels ceps aïllats es va realitzar per extracció de la colònia fúngica amb metanol i determinació per HPLC. Els resultats obtinguts en les mostres de sorgo estudiades van mostrar el predomini dels gèneres Fusarium, Aspergillus i Alternaria. Entre les espècies del gènere Fusarium, van destacar les pertanyents a la secció Liseola i al complex Fusarium incarnatum-equiseti. Pel que fa al gènere Aspergillus, A. flavus va ser l'espècie més comuna en la secció Flavi, mentre que les espècies de l'agregat de Aspergillus níger van ser els més dominants en la secció Nigri, destacant el Aspergillus tubingensis. L'avaluació de la capacitat de producció de micotoxines dels ceps fúngics aïllats de les mostres estudiades va mostrar que 40,24% dels aïllats de Aspergillus flavus, 4,61% dels aïllats de Aspergillus secció Nigri i 11,09% dels aïllats pertanyents al gènere Fusarium van ser productors d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona, respectivament. Alternaria tenuis va destacar també per la seva alta incidència en les mostres investigades. Es van estudiar els perfils ecofisiològics d’ Aspergillus flavus, Aspergillus tubingensis i Fusarium incarnatum amb la finalitat de buscar mètodes per a la prevenció i la minimització de la contaminació del sorgo per micotoxines. Per a això es van realitzar estudis sobre la influència de la temperatura, l'activitat d'aigua (aw) i el temps d'incubació sobre el creixement i la producció de micotoxines en mostres de sorgo. Els resultats van mostrar que Aspergillus flavus va proliferar i produir més aflatoxina B1 a 37 °C i a una aw de 0,99. El creixement òptim de Aspergillus tubingensis va tenir lloc a 0,99 aw i 37 °C, mentre que la producció màxima de ocratoxina A se va produir a 0,97 aw i 25 °C. Amb respecte a Fusarium incarnatum el creixement major es va observar a 25 °C i 0,99 aw, però no es va poder determinar les condicions òptimes per a la producció de la zearalenona. El present treball pretén estudiar l’ecofisiología de tres de les principals espècies fúngiques en les mostres amb la finalitat de prevenir i controlar el seu creixement en sorgo i evitar la bioaccumulación d’aflatoxina B1, ocratoxina A i zearalenona en aquest cereal de gran importància per a l'alimentació humana i animal a Tunísia.