Use of soybean acid oil and palm fatty acid distillate in broiler chicken diets
La incorporació de matèries grasses als pinsos de pollastres de carn té com a objectiu principal augmentar la seva concentració energètica. L'oli àcid de soia (SA) i els destil·lats d'àcids grassos de palma (PFAD) són subproductes derivats de la refinació de l'oli de soia (S) i de l&#...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2021 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | English |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257777 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/257777 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Pollastres de carn Pollos de carne Broiler chickens Lípids Lípidos Lipids Olis àcids Aceites ácidos Acid oils Ciències de la Salut |
| Summary: | La incorporació de matèries grasses als pinsos de pollastres de carn té com a objectiu principal augmentar la seva concentració energètica. L'oli àcid de soia (SA) i els destil·lats d'àcids grassos de palma (PFAD) són subproductes derivats de la refinació de l'oli de soia (S) i de l'oli de palma (P), respectivament. Aquests, tenen una composició en àcids grassos (AG) similar a la de l'oli d'origen, però diferent estructura molecular (triacilglicerols, TAG; diacilglicerols, DAG; monoacilglicerols, MAG; àcids grassos lliures, AGL). Donat que el seu elevat nivell en AGL pot limitar la seva utilització per part de l'animal, l'objectiu global d'aquesta tesi vas ser investigar la utilització potencial de SA i PFAD combinats amb olis convencionals de diferent grau de saturació en l'alimentació de pollastres de carn, en pinsos d'iniciació i de creixement-acabat, aprofundint en els processos de digestió i absorció de la fracció lipídica. Es va realitzar un primer estudi in vitro amb l'objectiu d'avaluar la hidròlisi i la bio-accessibilitat de SA, PFAD i dels seus respectius olis crus. Els resultats obtinguts varen coincidir amb els derivats d'estudis in vivo, determinant-se que la bio-accessibilitat és més limitant que la hidròlisi en la utilització dels olis. L'avaluació de la bio-accessibilitat va permetre corroborar que la utilització dels olis es veu més influenciada pel grau de saturació que pels AGL de la dieta. En el segon i tercer assaig es va estudiar l'efecte de reemplaçar S per PFAD i P per SA, sobre el contingut en fraccions lipídiques i la digestibilitat dels AG al llarg del tracte intestinal i de les femtes, en pollastres de carn de 11 i de 35 dies (d). Els resultats indiquen que l'ili posterior és el segment més important per avaluar l'absorció final del greix. Respecte a l'absorció dels AG, es va observar que a mesura que augmentava el contingut d'AG saturats (AGS) i AGL de la dieta, l'absorció de greix en pollastres d'iniciació disminuïa i era més lenta. A mesura que augmentava l'edat, l'absorció d'AGS i AGL en el jejú millorava i incrementava la contribució de l'ili anterior en l'absorció dels AG. A 11 d, la utilització del greix va disminuir en incloure PFAD al 6% o barrejat amb S; no obstant això, va millorar amb la substitució de P per SA, tot i que no va assolir el nivell d'absorció de la dieta S. A 35 d, la utilització de PFAD barrejat amb S (2% i 4%, respectivament) va donar lloc a una alta utilització del greix, indicant que la seva incorporació en la dieta és una alternativa viable, sempre i quan tingui com a mínim, una relació de AG insaturats:AGS de 2,6 i no superi el 30% d'AGL de la dieta. La utilització del greix obtinguda amb SA al 6% o amb la barreja de P i SA (2% i 4%, respectivament) va ser semblant a la de S al 6%. En les dietes de creixement-acabat, quan ambdós subproductes es van barrejar amb els olis convencionals (augmentant AG insaturats:AGS i TAG:AGL en la dieta) es va observar un sinergisme en els valors d'energia metabolitzable aparent. Els resultats obtinguts apunten a que una forma adequada d'introduir aquests subproductes en les dietes de pollastres és mitjançant les barreges amb greixos convencionals. A més a més, la digestibilitat dels AGL de la dieta va ser major quan aquests provenien d'un greix insaturat en lloc d'un saturat. Aquestes estratègies impliquen una millora de la rendibilitat i una forma de reciclar aquests subproductes, disminuint el seu impacte ambiental. |
|---|