Fatty acids goat follicular fluid
Els àcids grassos (17GG) són una important font d'energia pels oòcits en fase de creixement. Per tant, l'estudi del fluid fol·licular (FF) on aquests oòcits maduren és d'especial interès. En estudis previs, Romaguera i col. (2011) va concloure que els oòcits de fol·licles grans (≥ 3mm...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:173993 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/173993 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Oòcits Cabres Àcids grassos |
| Sumario: | Els àcids grassos (17GG) són una important font d'energia pels oòcits en fase de creixement. Per tant, l'estudi del fluid fol·licular (FF) on aquests oòcits maduren és d'especial interès. En estudis previs, Romaguera i col. (2011) va concloure que els oòcits de fol·licles grans (≥ 3mm) eren més competents que els de fol·licles petits. A més, Catalá i col. (2015) van demostrar que hi havia una producció diferencial d'embrions entre les estacions de l'any, sent significativament més baixes a la tardor que a l'hivern. La nostra hipòtesi va ser que el perfil d'17GG de cabres adultes i prepúbers, així com de diferents mides de fol·licle i de diferents estacions de l'any, ens podria donar informació per poder-ho relacionar amb la competència oocitària. El nostre objectiu va ser determinar si es podria fer servir aquest perfil com a marcador molecular per la qualitat oocitària. En l'experiment 1, vàrem analitzar el perfil d'17GG en FF de cabres adultes i prepúbers, segons edat, mida del fol·licle i època de l'any. Entre d'altres, vàrem trobar diferències en el total d'17GG poliinsaturats (PUFA), la ràtio n6:n3 segons edat de la femella i mida de fol·licle i per estacions de l'any. En l'experiment 2, vàrem avaluar la competència de l'oòcit provinent de femelles prepúbers afegint diferents ràtios dels àcids linoleic (LA: n6 PUFA) i α-linolenic (ALA: n3 PUFA) en el medi de MIV. Vàrem observar que la ràtio LA:ALA 200:50 µM tenia un efecte perjudicial sobre el desenvolupament embrionari dels oòcits quan es comparava amb els grups control i la resta dels tractaments (100:50 i 50:50 µM), quan els oòcits eren fecundats in vitro (FIV) (2.63 % vs ≈ 13 %) però no quan eren activats partenogenèticament. L'experiment 3 consistia en l'estudi de l'efecte de les diferents ràtios de LA:ALA en l'oòcit de cabra prepúber avaluant l'activitat i distribució mitocondrial, la concentració d'ATP i l'expressió gènica relativa. Vàrem observar que hi havia un canvi si es comparava els oòcits en el moment de recol·lecció i després de 24h de MIV en l'activitat mitocondrial, en la distribució d'aquests orgànuls i en la producció d'ATP. A més, en el grup de 200:50 µM l'activitat mitocondrial era més alta que en la resta de grups. Es van analitzar l'expressió relativa de 9 gens que es troben alterats si la cèl·lula pateix estrès, comprometent la seva viabilitat. D'entre aquests gens, es varen trobar diferències d'expressió entre les 0 i 24h de maduració pels gens: GPX1, RPL19 i SOD1, però no entre els diferents tractaments. En conclusió, es va trobar que el perfil d'17GG de FF de cabra és similar a la del fluid fol·licular de vaques, ovelles i dona. Les principals diferències trobades en les cabres es devien principalment a l'edat de la femella. Es va trobar una relació directa entre la ràtio n6:n3 present en el FF segons mida del fol·licle i estació de l'any amb resultats previs en el nostre laboratori en la producció in vitro d'embrions, suggerint que aquesta ràtio podria ser un bon biomarcador de la competència dels oòcits. L'efecte negatiu de la més alta ràtio de LA:ALA en la competència dels oòcits no estava relacionada, tal com s'havia observat en altres estudis, amb una funció mitocondrial alterada, ni amb un augment de la producció d'espècies reactives d'oxigen o d'estrès del reticle endoplasmàtic com a conseqüència dels resultats obtinguts en l'expressió relativa dels gens estudiats. Per tant, hem hipotetitzat que l'addició d'altes concentracions de LA: ALA es pot relacionar amb una alteració en l'estructura de la membrana plasmàtica causada per una incorporació d'aquests àcids grassos en els fosfolípids de la membrana acompanyats amb el consum d'ATP. |
|---|