Quan les muntanyes són colls. Advertiment toponímic per a geògrafs
És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d’una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalun...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/59877 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.2436/20.3002.01.84 http://hdl.handle.net/10459.1/59877 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Coll Collet Collada Toponímia Orònims |
| Sumario: | És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d’una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalunya i al nord del País Valencià, a l’igual que el diminutiu collet (turonet) que també s’empra a la Catalunya Central. Entre els colls referits a muntanyes n’hi ha de tan coneguts com: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina. |
|---|