Quan les muntanyes són colls. Advertiment toponímic per a geògrafs
És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d’una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalun...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositório: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/59877 |
| Acesso em linha: | https://doi.org/10.2436/20.3002.01.84 http://hdl.handle.net/10459.1/59877 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Coll Collet Collada Toponímia Orònims |
| Resumo: | És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d’una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalunya i al nord del País Valencià, a l’igual que el diminutiu collet (turonet) que també s’empra a la Catalunya Central. Entre els colls referits a muntanyes n’hi ha de tan coneguts com: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina. |
|---|