Physiological welfare indicators in cetaceans: epidermal cortisol and oxytocin concentrations in managed and wild populations
La consciència sobre el benestar dels cetacis, tant en animals sota cura humana com en llibertat, ha augmentat considerablement en els darrers anys. Com a conseqüència, les consideracions de benestar tenen avui un paper rellevant en la formulació de polítiques institucionals i en l’elaboració de reg...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/696103 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/696103 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Oxitocina Oxytocin Cortisol Estrès Stress Estres Ciències Experimentals 612 |
| Sumario: | La consciència sobre el benestar dels cetacis, tant en animals sota cura humana com en llibertat, ha augmentat considerablement en els darrers anys. Com a conseqüència, les consideracions de benestar tenen avui un paper rellevant en la formulació de polítiques institucionals i en l’elaboració de regulacions relacionades amb la protecció d’aquestes espècies. En aquest context, el desenvolupament de mesures fiables per avaluar el benestar s’ha convertit en una necessitat, especialment per a aquestes espècies amb un estil de vida aquàtic que històricament ha dificultat la recerca. Els marcadors fisiològics obtinguts a partir de diverses mostres biològiques poden proporcionar indicadors fiables, encara que inespecífics, de l’estat de benestar. En cetacis, les concentracions d’oxitocina (EOC) i cortisol epidèrmic (ECC) podrien oferir mètodes per avaluar el benestar a llarg termini i entendre com diversos estressors l’afecten. Tanmateix, abans de ser utilitzats, cal validar cada indicador per garantir que els mètodes de mostreig i anàlisi detecten de manera fiable les concentracions hormonals, i que els valors obtinguts reflecteixen els estats fisiològics i afectius. Així doncs, aquesta tesi té com a objectiu validar l’ECC i l’EOC com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. S’han desenvolupat protocols de mostreig epidèrmic estandarditzats que s’han adaptat amb èxit a diferents espècies i contextos, incloent-hi dofins mulars (Tursiops truncatus), belugues (Delphinapterus leucas) i orques (Orcinus orca) sota cura humana, així com dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) varats. Per a cada espècie i hormona, s’han optimitzat i validat els mètodes d’extracció i quantificació epidèrmica utilitzant immunoassaigs ELISA o AlphaLISA. Aquests protocols han assolit nivells elevats d’especificitat, precisió i sensibilitat, la qual cosa recolza l’ús per a una quantificació hormonal fiable. La tesi també analitza factors de confusió que podrien influir en les concentracions hormonals i comprometre la interpretació de les dades. S’observa que una massa de mostra baixa augmenta la variabilitat i redueix la precisió de les mesures de cortisol. A més, tant l’ECC com l’EOC han mostrat variacions en funció de la regió corporal, la capa epidèrmica i l’estació de l’any, fet que posa de manifest la importància d’aplicar protocols estandarditzats i considerar acuradament les variables ambientals. D’altra banda, aquesta tesi avalua si l’ECC i l’EOC reflecteixen l’activitat integrada de l’eix hipotalàmic–hipofisiari–adrenal i del sistema d'oxitocina, respectivament, i examina la seva rellevància com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. L’ECC mostra correlacions elevades amb el cortisol en sèrum i greix, i varia de manera biològicament significativa en resposta a estressors, condicions de salut i modulació farmacològica, la qual cosa recolza la seva utilitat com a mesura retrospectiva de l’activitat de l’eix HPA. L’ECC també s’ha correlacionat amb una varietat de condicions associades a estats afectius, incloent-ne la seva gravetat i durada, reforçant així el seu potencial com a indicador no invasiu de benestar. Paral·lelament, l’EOC s’ha correlacionat significativament amb l’ECC i ha respost de manera inconsistent a estressors i a la motivació social i ambiental, possiblement reflectint el paper de l’oxitocina en la vinculació social i la recompensa, així com la seva interacció moduladora amb el sistema d’estrès. Addicionalment, s’han observat canvis similars en l’EOC sota condicions associades tant a estats afectius positius com negatius, cosa que actualment en limita l’aplicabilitat com a indicador fisiològic del benestar en cetacis. En definitiva, aquesta tesi aporta evidència rellevant sobre la validesa i aplicabilitat de l’ECC i l’EOC com a indicadors fisiològics no invasius del benestar en cetacis, i ofereix orientació metodològica i pràctica per al seu ús i mesura. A més, obre noves preguntes de recerca que podrien ampliar el seu ús en l’estudi de qüestions relacionades amb el benestar i la conservació. |
|---|