Physiological welfare indicators in cetaceans
La consciència sobre el benestar dels cetacis, tant en animals sota cura humana com en llibertat, ha augmentat considerablement en els darrers anys. Com a conseqüència, les consideracions de benestar tenen avui un paper rellevant en la formulació de polítiques institucionals i en l'elaboració d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglês |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323391 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/323391 |
| Access Level: | Acesso embargado |
| Palavra-chave: | Oxitocina Oxytocin Cortisol Estrès Stress Estres Ciències Experimentals |
| Resumo: | La consciència sobre el benestar dels cetacis, tant en animals sota cura humana com en llibertat, ha augmentat considerablement en els darrers anys. Com a conseqüència, les consideracions de benestar tenen avui un paper rellevant en la formulació de polítiques institucionals i en l'elaboració de regulacions relacionades amb la protecció d'aquestes espècies. En aquest context, el desenvolupament de mesures fiables per avaluar el benestar s'ha convertit en una necessitat, especialment per a aquestes espècies amb un estil de vida aquàtic que històricament ha dificultat la recerca. Els marcadors fisiològics obtinguts a partir de diverses mostres biològiques poden proporcionar indicadors fiables, encara que inespecífics, de l'estat de benestar. En cetacis, les concentracions d'oxitocina (EOC) i cortisol epidèrmic (ECC) podrien oferir mètodes per avaluar el benestar a llarg termini i entendre com diversos estressors l'afecten. Tanmateix, abans de ser utilitzats, cal validar cada indicador per garantir que els mètodes de mostreig i anàlisi detecten de manera fiable les concentracions hormonals, i que els valors obtinguts reflecteixen els estats fisiològics i afectius. Així doncs, aquesta tesi té com a objectiu validar l'ECC i l'EOC com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. S'han desenvolupat protocols de mostreig epidèrmic estandarditzats que s'han adaptat amb èxit a diferents espècies i contextos, incloent-hi dofins mulars (Tursiops truncatus), belugues (Delphinapterus leucas) i orques (Orcinus orca) sota cura humana, així com dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) varats. Per a cada espècie i hormona, s'han optimitzat i validat els mètodes d'extracció i quantificació epidèrmica utilitzant immunoassaigs ELISA o AlphaLISA. Aquests protocols han assolit nivells elevats d'especificitat, precisió i sensibilitat, la qual cosa recolza l'ús per a una quantificació hormonal fiable. La tesi també analitza factors de confusió que podrien influir en les concentracions hormonals i comprometre la interpretació de les dades. S'observa que una massa de mostra baixa augmenta la variabilitat i redueix la precisió de les mesures de cortisol. A més, tant l'ECC com l'EOC han mostrat variacions en funció de la regió corporal, la capa epidèrmica i l'estació de l'any, fet que posa de manifest la importància d'aplicar protocols estandarditzats i considerar acuradament les variables ambientals. D'altra banda, aquesta tesi avalua si l'ECC i l'EOC reflecteixen l'activitat integrada de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal i del sistema d'oxitocina, respectivament, i examina la seva rellevància com a indicadors fisiològics del benestar en cetacis. L'ECC mostra correlacions elevades amb el cortisol en sèrum i greix, i varia de manera biològicament significativa en resposta a estressors, condicions de salut i modulació farmacològica, la qual cosa recolza la seva utilitat com a mesura retrospectiva de l'activitat de l'eix HPA. L'ECC també s'ha correlacionat amb una varietat de condicions associades a estats afectius, incloent-ne la seva gravetat i durada, reforçant així el seu potencial com a indicador no invasiu de benestar. Paral·lelament, l'EOC s'ha correlacionat significativament amb l'ECC i ha respost de manera inconsistent a estressors i a la motivació social i ambiental, possiblement reflectint el paper de l'oxitocina en la vinculació social i la recompensa, així com la seva interacció moduladora amb el sistema d'estrès. Addicionalment, s'han observat canvis similars en l'EOC sota condicions associades tant a estats afectius positius com negatius, cosa que actualment en limita l'aplicabilitat com a indicador fisiològic del benestar en cetacis. En definitiva, aquesta tesi aporta evidència rellevant sobre la validesa i aplicabilitat de l'ECC i l'EOC com a indicadors fisiològics no invasius del benestar en cetacis, i ofereix orientació metodològica i pràctica per al seu ús i mesura. A més, obre noves preguntes de recerca que podrien ampliar el seu ús en l'estudi de qüestions relacionades amb el benestar i la conservació. |
|---|