L'edifici de les antigues escoles d'Amposta en relació amb altres obres de Ramon Salas i Ricomà

Amb l’excusa del centenari de la inauguració de les Escoles d’Amposta, obra de l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, edifici singular de la ciutat d’Amposta, es veuran una sèrie de projectes (alguns realitzats i altres no) de l’autor en la ciutat i en altres llocs de les Terres de l’Ebre i de la resta de...

Full description

Bibliographic Details
Author: Gordillo Bel, Dídac|||0000-0002-1438-1823
Format: article
Publication Date:2013
Country:España
Institution:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repository:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Language:Catalan
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/23273
Online Access:https://hdl.handle.net/2117/23273
Access Level:Open access
Keyword:arquitecte provincial, projectes, escoles, composició, ciutat, infraestructures
Architecture--Orders
Salas i Ricomà, Ramon, 1848-1926
Arquitectura--Estils
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Composició arquitectònica::Estils arquitectònics
Description
Summary:Amb l’excusa del centenari de la inauguració de les Escoles d’Amposta, obra de l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, edifici singular de la ciutat d’Amposta, es veuran una sèrie de projectes (alguns realitzats i altres no) de l’autor en la ciutat i en altres llocs de les Terres de l’Ebre i de la resta de la província de Tarragona, i en menor mesura també en la ciutat de Saragossa, relacionant alguns projectes segons les tipologies. S’ha de pensar en l’estratègia d’un alcalde, Joan Palau, de manera que les noves construccions havien de donar prestància a la ciutat i havien de fer que assolís la categoria de ciutat important en l’Estat. Es veurà, entre altres coses, l’evolució estilística de l’arquitecte des d’uns inicis amb forta influència neoclàssica, per passar per l’eclecticisme fins a arribar al modernisme, tot com uns acabats i una decoració solament, ja que els sistemes constructius en aquell moment no variaven, de manera que veient els diversos estils es veu l’evolució formal de l’arquitecte, no l’estrutural que suporta el conjunt.