L'edifici de les antigues escoles d'Amposta en relació amb altres obres de Ramon Salas i Ricomà
Amb l’excusa del centenari de la inauguració de les Escoles d’Amposta, obra de l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, edifici singular de la ciutat d’Amposta, es veuran una sèrie de projectes (alguns realitzats i altres no) de l’autor en la ciutat i en altres llocs de les Terres de l’Ebre i de la resta de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/23273 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/23273 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | arquitecte provincial, projectes, escoles, composició, ciutat, infraestructures Architecture--Orders Salas i Ricomà, Ramon, 1848-1926 Arquitectura--Estils Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Composició arquitectònica::Estils arquitectònics |
| Sumario: | Amb l’excusa del centenari de la inauguració de les Escoles d’Amposta, obra de l’arquitecte Ramon Salas Ricomà, edifici singular de la ciutat d’Amposta, es veuran una sèrie de projectes (alguns realitzats i altres no) de l’autor en la ciutat i en altres llocs de les Terres de l’Ebre i de la resta de la província de Tarragona, i en menor mesura també en la ciutat de Saragossa, relacionant alguns projectes segons les tipologies. S’ha de pensar en l’estratègia d’un alcalde, Joan Palau, de manera que les noves construccions havien de donar prestància a la ciutat i havien de fer que assolís la categoria de ciutat important en l’Estat. Es veurà, entre altres coses, l’evolució estilística de l’arquitecte des d’uns inicis amb forta influència neoclàssica, per passar per l’eclecticisme fins a arribar al modernisme, tot com uns acabats i una decoració solament, ja que els sistemes constructius en aquell moment no variaven, de manera que veient els diversos estils es veu l’evolució formal de l’arquitecte, no l’estrutural que suporta el conjunt. |
|---|