L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les Ciències Socials a l’Educació Primària a Catalunya. Un estudi de cas
L’empatia és un indicador de pensament social i crític, i una de les capacitats que no sols condicionarà la representació i comprensió social de l’alumnat sinó que també facilitarà el seu desenvolupament en el món. L’empatia és també una de les demandes educatives actuals més significatives i necess...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/402238 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/402238 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Empatia Empatía Empathy Educació primària Educación primaria Primary education Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials Enseñanza y aprendizaje de las ciencias sociales Teaching and learning of social sciencies Ciències Socials 37 |
| Sumario: | L’empatia és un indicador de pensament social i crític, i una de les capacitats que no sols condicionarà la representació i comprensió social de l’alumnat sinó que també facilitarà el seu desenvolupament en el món. L’empatia és també una de les demandes educatives actuals més significatives i necessàries, ja que una educació que inclogui el seu desenvolupament ens permetrà caminar cap a un món més just i sostenible. Tot i que l’empatia és indispensable en qualsevol de les àrees curriculars existents, és en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials on se li ha de donar més protagonisme. El fet de poder posar-se en la pell dels altres facilitarà a l’alumnat la compressió del seu passat i del seu present, així com la seva capacitat per participar en una societat democràtica i plural. Tot i això, és escassa la recerca desenvolupada dins d’aquest àmbit, i la majoria d’ella s’ha centrat quasi exclusivament en la disciplina de la història i majoritàriament a l’etapa d’educació secundària. Amb la present tesi ens proposem indagar en la incidència de l’empatia pel que fa al procés d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials a l’etapa d’educació primària. Més concretament, què succeeix a les aules pel que fa al seu desenvolupament i com es forma l’empatia i el pensament social i crític dels alumnes de primària mentre aprenen ciències socials. Aquesta indagació ens ha dut a identificar els tipus d’empatia existents, especialment els més estretament relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials, que són l’empatia social i la històrica; també les característiques dels seus protagonistes, que són l’alumnat i el professorat; les estratègies que la fomenten i les que l’obstaculitzen; com es valora l’empatia i, finalment, algunes de les recerques que s’han desenvolupat en relació amb la temàtica. Es tracta doncs d’una recerca situada dins del camp de la investigació educativa, que s’emmarca en el camp de la Didàctica de les ciències socials, basada en un estudi de cas i que té com a protagonistes els mestres i els alumnes de cicle superior de primària –un total de 148 alumnes i 10 mestres durant la fase diagnòstica, i 27 alumnes i una mestra durant la fase d’experimentació. Per a l’anàlisi de les dades hem aplicat una metodologia mixta, amb predomini de la metodologia qualitativa per sobre la quantitativa. I on ens hem servit dels següents instruments d’indagació: l’observació participant, el qüestionari, l’entrevista i diverses activitats d’aula. Les dades recollides i analitzades ens indiquen que l’alumnat mostra uns nivells més alts d’empatia cognitiva i social i més baixos d’empatia emocional i comunicativa, sent la històrica aquella en la que més dificultats mostren. Pel que fa al professorat, tot i que aquest valora positivament el treball de l’empatia a l’aula, la treballa de manera indirecta i no explícita. Quan analitzem com es forma el pensament social i crític i l’empatia de l’alumnat, veiem com el treball a partir de problemes socials rellevants i estratègies de caire interactiu faciliten el seu desenvolupament, especialment quan els problemes són identificats pel propi alumant i quan aquest és el protagonista del seu aprenentatge. És important, però, que aquest treball es dugui a terme de manera directa i explícita, amb el clar objectiu de promoure aquesta capacitat. També veiem com l’augment de la capacitat empàtica de l’alumnat incideix en l’assoliment de certes habilitats relacionades amb la competència social i ciutadana. Pel que fa al professorat, s’identifiquen certes qualitats que poden ajudar al desenvolupament empàtic del seu alumnat com, per exemple, el fet de ser ell mateix empàtic i utilitzar estratègies que fomentin aquesta capacitat. |
|---|