Análisis de la supervivencia y del estado funcional al año de evolución de los pacientes neurocríticos tratados con craniectomía descompresiva por hipertensión intracraneal refractaria
1. Introducció L’evolució natural de les patologies neurocrítiques que presenten hipertensió intracranial (HTIC) refractària és la mort encefàlica per herniació cerebral. La craniectomia descompressiva (CD) és l’últim esglaó terapèutic per evitar-la. 2. Hipòtesi La CD millora la supervivència i el p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690352 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690352 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Craniectomia descompressiva Craniectomía descompresiva Descompressive craniectomy Estat funcional Estado funcional Functional outcome Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | 1. Introducció L’evolució natural de les patologies neurocrítiques que presenten hipertensió intracranial (HTIC) refractària és la mort encefàlica per herniació cerebral. La craniectomia descompressiva (CD) és l’últim esglaó terapèutic per evitar-la. 2. Hipòtesi La CD millora la supervivència i el pronòstic funcional dels pacients afectes de HTIC refractària al tractament mèdic. 3. Objectius Objectiu principal: determinar en les diferents patologies neurocrítiques l’estat funcional, a l’any de seguiment, dels pacients afectes de HTIC refractària, tractats mitjançant CD. Objectius secundaris: determinar quins factors es van relacionar amb un estat funcional desfavorable i, quina patologia va presentar millor estat funcional als supervivents. 4. Material i Mètodes: Estudi unicèntric, prospectiu i observacional (UCI Hospital Germans Trias i Pujol, 2010-2017). Criteris d’inclusió: Pacients amb HTIC refractària que van necessitar CD. Variables analitzades. Variables epidemiològiques, de tractament i evolució clínica. Variable principal. Estat funcional a l’any de seguiment. Es va valorar mitjançant escala de GOSE dicotomitzada [Estat funcional desfavorable (EFD): GOSE 1-3 i favorable (EFF): GOSE 4-8)] i, mitjançant l’escala modificada de Rankin (mRS) dicotomitzada (EFD: mRS 4-6 i EFF: mRS 0-3). Quan es va analitzar l’estat funcional als supervivents es va considerar un GOSE 4 com a estat EFD. Càlcul mida mostra. Considerant un percentatge d’estat funcional desfavorable del 75% amb tractament mèdic, una reducció del 14% amb CD, assumint un risc α del 5% amb significació bilateral i una potència del 80% seran necessaris 93-104 pacients. Anàlisi estadística: Descriptiu: Percentatges amb IC 95% per a variables qualitatives. Mitjanes o Mitges amb IC 95% per a variables quantitatives. Bivariant: Regressió logística simple Multivariant: Regressió logística i determinació de la corba ROC. 5. Resultats Es van incloure 108 pacients. Ictus maligne artèria cerebral mitjana (IMACM): 25; Traumatisme cranioencefàlic (TCE): 30; Hemorràgia subaracnoïdal (HSA): 19; Hemorràgia intraparenquimatosa supratentorial (HIP): 15; Ictus cerebel·lós (IC): 4; Hemorràgia de cerebel (HC): 6, tumors: 9. La CD més freqüent va ser la dreta (48%). El 59,3% de totes les patologies van presentar un EFD (GOSE) a l’any de seguiment. IMACM: Homes: 52%. Edat: :46,5 anys. CD dretes: 68%. Mortalitat UCI: 16%. EFD: mRS (66,7%) i GOSE (62,4%). La variable relacionada amb un EFD va ser l’edat (RR: 1,2; IC 95%: 1,01-123,7; p= 0,03). TCE: Homes: 60%. Edat: 32,5 anys. CD dreta: 40%. Mortalitat UCI: 23,3%. EFD: mRS (58,6%) i GOSE (58,6%). Les variables relacionades amb un EFD van ser l’edat (RR: 1,09; IC 95%: 1,02 – 1,118; p=0,015) i la craniectomia bifrontal (RR: 14,5; IC 95%: 1,61–30 (66; p=0,017). HSA: Dones: 52,6%. Edat: 47,2 anys. HTA: 58%. HSA Fisher IV: 84,2%, Hunt i Hess 5: 73,7% i secundàries a trencament d’aneurisme d’artèria cerebral mitjana (54,6%). EFD: mRS (57,9%) i GOSE (57,9%). La variable relacionada amb un EFD va ser la HTA (RR: 13,5; IC 95%: 1,47 – 123,7; p=0,02). HIP: Homes: 60%. Edat: 44,5 anys. CD dreta: 46,7%. Mortalitat UCI: 46,7%. EFD: mRS (61,4) i GOSE (61,4%). IC: Homes: 83,3%. Edat: 49 anys. EFD: mRS (33,3%) i GOSE (33,3%). HC: Homes: 25%. Edat: 43,5 anys. EFD: mRS (50%) i GOSE (50%). Anàlisi de supervivents. TCE (55,6%) i HSA (58,4%) van tendir (p=0,1) a presentar millor estat funcional a l’any segons GOSE 5-8 que IMACM (22,2%) i HIP (33,3%) ). 6. Conclusions L’estat funcional, segons GOSE a l’any de seguiment, va ser desfavorable en el 59,3% dels pacients. El factor relacionat amb un estat funcional desfavorable en els pacients amb IMACM va ser l’edat superior a 48,5 anys i en el TCE van ser l’edat superior a 56,5 anys i la craniectomia bifrontal. En els pacients que van sobreviure, l’estat funcional va tendir a ser més favorable en els pacients amb TCE i HSA. |
|---|