Aplicación de la electrocorticografía al estudio de los fenómenos eléctricos cerebrales de despolarización propagada cortical en el traumatismo craneoencefálico y en el infarto cerebral maligno

El traumatisme cranioencefàlic (TCE) i l'infart cerebral maligne (ICM) són les principals causes de discapacitat i mortalitat en les persones joves, constitueixen factors de risc per desenvolupar epilèpsia i, en conseqüència, constitueixen un important problema de salut pública. Una 'nova&...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Sueiras Gil, María
Tipo de documento: tese
Data de publicação:2021
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositório:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:espanhol
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:243534
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/243534
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Electrocorticografia
Electrocorticografía
Electrocorticography
Despolarització propagada cortical
Despolarización propagada cortical
Cortical spreading depolarization
Craniectomia descompressiva
Craniectomía descompresiva
Decompressive craniectomy
Ciències de la Salut
616.8
Descrição
Resumo:El traumatisme cranioencefàlic (TCE) i l'infart cerebral maligne (ICM) són les principals causes de discapacitat i mortalitat en les persones joves, constitueixen factors de risc per desenvolupar epilèpsia i, en conseqüència, constitueixen un important problema de salut pública. Una 'nova' font potencial de lesions secundàries (tardanes), derivades de "fenòmens elèctrics" a l'àrea de penombra isquèmica i / o traumàtica, pot ser detectada mitjançant electrocorticografía (ECOG). Reben el nom genèric de 'despolarització propagada (SD) cortical' i constitueixen una de les causes més freqüents i menys estudiades del detereoriament metabòlic del teixit cerebral en aquests pacients. Poden modificar el pronòstic funcional de forma encara més significativa que les lesions primàries (immediates); i, per tant, són potencials dianes terapèutiques. En aquesta tesi doctoral, que es presenta com a compendi de publicacions i inclou cinc articles originals, es descriu la metodologia, els resultats i les conclusions de l'estudi dels fenòmens de SD en un grup de pacients amb TCE i ICM que van requerir craniectomia descompressiva (CD). Van ser estudiats específicament mitjançant ECOG com a part del monitoratge multimodal i controlats posteriorment emprant estudis seriats d'electroencefalografia (EEG) convencional. La hipòtesi general que aquest estudi pretén verificar o refutar és que els fenòmens de SD són freqüents en el còrtex adjacent a les lesions focals traumàtiques i en les àrees de penombra isquèmica, i que la seva presència es relaciona amb el deteriorament neurològic i el desenvolupament d'epilèpsia tardana. Es conclou que les SD van ser freqüents (58-74%) a la zona de penombra isquèmica i traumàtica, particularment en els pacients amb ICM, els quals van mostrar també un nombre de SD tipus 'isoelèctrica' (ISD) estadísticament superior en relació als pacients amb TCE (p <0.04). En el 35.8% dels pacients les SD es van presentar en forma de 'clústers' i, d'ells, el 85.7% van mostrar ISD. La major incidència de SD va tenir lloc durant les primeres 24 h. Els pacients amb major nombre i índex de SD van obtenir pitjors puntuacions en les escales de discapacitat GOS-E i Barthel (p <0.05). A major nombre de focus epileptiformes en l'EEG major va ser el grau de discapacitat en l'escala de GOS-E als 6 mesos (p = 0.03) i 12 mesos (p = 0.05). Més de la meitat dels pacients amb ICM i CD van desenvolupar epilèpsia diagnosticada en base a criteris clínics (56%), d'EEG (51%) i / o totes dues (71%). No obstant això, el nombre i índex de SD no van mostrar una correlació estadísticament significativa amb l'epilèpsia tardana (p = 0.064 i p = 0.1, respectivament). L'aparició de crisis epilèptiques es va associar amb una cirurgia descompressiva tardana > 42 h (p <0.004). El monitoratge ECOG té aplicació en la detecció de fenòmens de SD. L'ús de les recomanacions del Cooperative Study on Brain Injury Depolarizations (COSBID) és imprescindible per poder unificar els criteris diagnòstics.