Study of air flow and temperature on corneal surface using a model eye
L’estesiòmetre d’aire és un instrument no invasiu que s’està desenvolupant per a millorar la tècnica de mesura de la sensibilitat corneal. L’objectiu d’aquesta investigació, la qual forma part d’un projecte més gran en el marc d’una tesi doctoral a la Universitat de Waterloo (Canada), era participar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositório: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglês |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/184358 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/184358 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Cornea Eye--Examination Optical instruments Thermography Còrnia Ulls -- Examen Òptica -- Aparells i instruments Termografia Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Instruments òptics i optomètrics |
| Resumo: | L’estesiòmetre d’aire és un instrument no invasiu que s’està desenvolupant per a millorar la tècnica de mesura de la sensibilitat corneal. L’objectiu d’aquesta investigació, la qual forma part d’un projecte més gran en el marc d’una tesi doctoral a la Universitat de Waterloo (Canada), era participar en el desenvolupament i avaluació d’un nou estesiòmetre estudiant les característiques del seu flux d’aire i els canvis de temperatura que aquest produeix. Primer, es va analitzar la força de l’aire que sortia del estesiòmetre mitjançant una microbalança. Les lectures de la balança (g) augmenten segons la intensitat de sortida d’aire de l’aparell. Després, es va estudiar la dispersió del flux d’aire que emet l’estesiòmetre mitjançant pols de licopodi. El diàmetre dels craters generats per la dispersió de la pols són més grans quan la intensitat de l’aparell augmenta i els resultats de la ploma de pols corresponent també es veuen alterats. Finalment, es mesurava la mida en diàmetre de la petjada tèrmica generada per l’aire, utilitzant la càmera tèrmica FLIR A655sc (FLIR Systems Inc., Portland, USA) i un ull model desenvolupat a la mateixa Universitat de Waterloo per l’equip de “Murphy Laboratory for Experimental Optometry (MLEO)”. En aquest cas, la petjada tèrmica és més gran a mesura que augmenta la distància entre l’estesiòmetre i l’ull model. A més, per intensitats baixes el diàmetre és més petit que per a intensitats altes. Com a conclusió, és necessària més recerca per determinar les característiques òptimes de l’estímul per les mesures in vivo. De moment, sembla que hi hagi relació entre la mida del diàmetre trobat al segon experiment i la petjada tèrmica del tercer experiment. També s’ha trobat en els tres experiments una relació on la durada de l’estímul no és un factor tant crític com la intensitat de la sortida d’aire de l’aparell, que es podria considerar el paràmetre més rellevant. La termografia també es mostra com una modalitat d’imatge fiable per estudiar els canvis de temperatura de la superfície corneal. |
|---|