Endofenotips, risc genètic i factors que predisposen a la cronificació de la migranya
Aquesta tesi es centra en l'estudi de la susceptibilitat a desenvolupar migranya crònica (MC). La migranya és un trastorn neurològic caracteritzat per episodis recurrents de mal de cap amb una elevada prevalença, estimada a Espanya en un 12% i que pot arribar a un 18% entre les dones. La MC és...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:127017 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/127017 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Migranya crònica Susceptibilitat Factors de risc |
| Sumario: | Aquesta tesi es centra en l'estudi de la susceptibilitat a desenvolupar migranya crònica (MC). La migranya és un trastorn neurològic caracteritzat per episodis recurrents de mal de cap amb una elevada prevalença, estimada a Espanya en un 12% i que pot arribar a un 18% entre les dones. La MC és una malaltia caracteritzada per una elevada freqüència de migranya, establert en 15 dies o més al mes per la Classificació Internacional de les Cefalees (criteris IHS revisats del 2006), dels quals com a mínim 8 han de fer referència a dies de dolor migranyós, on apareixen la resta de signes associats a la migranya. Aquest procés de cronificació afecta un percentatge baix de migranyosos, aproximadament un 2%, però discapacita greument aquells que la pateixen i té un elevat impacte en la vida d'aquests pacients. A més, la MC té un elevat impacte socioeconòmic a causa de la quantitat de recursos sanitaris que aquests malalts requereixen i de la pèrdua de dies de productivitat laboral que els pacients experimenten a causa de l'elevada freqüència d'atacs. Alguns autors, a més, han proposat que la migranya episòdica d'alta freqüència (EAF), caracteritzada per una freqüència de 10 a 14 dies dies de migranya (Silberstein i Lipton, 2008), es pot considerar un endofenotip amb més susceptibilitat a MC. El procés de cronificació es caracteritza per un augment de la freqüència de dies de migranya (progressió clínica) i pot anar acompanyat de canvis anatòmics i funcionals. Es creu que algunes persones tenen susceptibilitat per cronificar la migranya, i en aquest aspecte, la recerca actual intenta identificar les característiques clíniques i els factors de risc genètic que poden contribuir a la predisposició d'alguns migranyosos a MC. La nostra investigació es va dividir en tres àmbits d'estudi (característiques clíniques, predisposició genètica i biomarcadors plasmàtics). D'una banda, es van estudiar les característiques clíniques associades a MC per conèixer quines característiques clíniques i factors de risc s'associen a EAF i MC. En aquests treballs es va analitzar una mostra de 1.109 migranyosos, dels quals 254 es van classificar com a MC i 207 com a EAF. L'estudi va trobar que la migranya episòdica i la migranya crònica són clínicament diferents, i que la migranya crònica més discapacitant, amb un major impacte en la qualitat de vida del pacient i més comorbilitats. A més, es va confirmar que els indicadors clínics de progressió s'observen a partir de 10 dies de migranya al mes, essent la EAF molt similar a la MC. D'altra banda, es va estudiar la predisposició genètica a migranya i MC. Per l'estudi de factors genètics de predisposició a migranya es va utilitzar un estudi d'associació tipus cas-control amb gens candidats, que va replicar l'associació entre un polimorfisme de TRPM8 i migranya i va identificar per primera vegada associació una probable associació de variants polimòrfiques en els gens que codifiquen pel receptor de CGRP i en el gen SPTAN1. Per l'estudi de la susceptibilitat genètica a MC es va realitzar un estudi d'associació de gens candidats en EAF+MC respecte controls, en col·laboració amb l'IHGC (International Headache Genetics Consortium). Aquest és el primer estudi d'associació genètica a MC realitzat i ha suggerit algunes associacions inicials que no s'han replicat. Finalment, es van realitzar alguns estudis de biomarcadors plasmàtics de la MC. Es va detectar una alteració en el balanç MMP-2/TIMP-2 i MMP-9/TIMP-1 en pacients amb migranya respecte controls, que suggereix una probable disfunció de l'endoteli vascular cerebral. Cap de les molècules estudiades però, es va trobar expressada diferencialment entre ME i MC ni en període interictal ni durant l'atac de migranya. |
|---|