Impacte de la migranya i factors relacionats
L’objectiu d’aquesta tesis doctoral és millorar el coneixement de la discapacitat associada a la migranya i els factors que la condicionen per tal de mesurar l’impacte i poder desenvolupar eines que, a nivell clínic i poblacional, ens permetin quantificar millor la discapacitat. Per tal de poder con...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/666904 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/666904 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Migranya Migraña Migraine Impacte Impacto Burden Discapacitat Discapacidad Disability Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | L’objectiu d’aquesta tesis doctoral és millorar el coneixement de la discapacitat associada a la migranya i els factors que la condicionen per tal de mesurar l’impacte i poder desenvolupar eines que, a nivell clínic i poblacional, ens permetin quantificar millor la discapacitat. Per tal de poder contestar a la pregunta quant i com discapacita la migranya hem realitzat un estudi poblacional amb l’interès d’estimar la prevalença i l’impacte de la migranya fora de les nostres consultes. Es tracta d’un estudi realitzat en una població de 1619 adolescents que, explora la presència de cefalea o migranya, la seva freqüència i discapacitat relacionada i la relació amb els hàbits de vida i altres comoditats. Aquest estudi confirma que, en els adolescents, la cefalea també és un problema de salut prevalent i discapacitant ja que el 30,5% pateix cefalea de forma recurrent i l'11,3% presenta característiques de migranya. La presència de cefalea s’associa significativament a la presència de comorbiditats mèdiques, psiquiàtriques i estils de vida poc saludables. A més, 44,1% presenta algun grau de discapacitat associada a la cefalea mesurada per l'escala PedMIDAS que es correlaciona positivament tant amb la freqüència de cefalea com amb la presència de comorbiditat psiquiàtrica. D’altra banda, hem volgut respondre a la pregunta de quins son els factors clínics que condicionen aquesta discapacitat. En un segon treball es va incloure una mostra de 1109 pacients on es va registrar el diagnòstic de migranya, característiques clíniques i l’avaluació de la discapacitat, qualitat de vida, ansietat i depressió. Els pacients es classificaren segons la freqüència de cefalea i es demostra que la freqüència en la que es presenta la cefalea es correlaciona significativament amb la discapacitat mesurada per l’escala MIDAS. Tot i així, la relació entre discapacitat i freqüència no és lineal. Els pacients amb una migranya episòdica d’alta freqüència (10 o més dies de cefalea mensual), ja presenten una alta discapacitat funcional o emocional similar als que tenen una migranya crònica. Aquest fet es veu recolzat per les dades clíniques que demostren que els pacients amb migranya episòdica d’alta freqüència presenten més similituds clíniques amb els pacients amb migranya crònica que amb aquells amb baixa freqüència. Per últim, i amb l’objectiu de poder valorar la influència sobre la discapacitat d’altres característiques clíniques diferents a la freqüència, hem dissenyat un estudi que es basa en el canvi d’aquestes variables juntament amb la discapacitat en resposta a un tractament preventiu. En el tercer estudi s’analitza la resposta al tractament amb toxina botulínica tipus A d’una mostra de 286 pacients amb migranya. Les variables associades independentment amb la millora en discapacitat mesurada per l’escala MIDAS després del tractament van ser la millora de la freqüència, intensitat, ús d’analgèsics i l'avaluació positiva per part del pacient. En el nostre estudi la millora de la intensitat va mostrar una influència similar a la millora en freqüència sobre la discapacitat. Per tant, aquest estudi demostra que tant en l’avaluació de la discapacitat associada a la migranya com de la resposta a un tractament preventiu, cal tenir en compte també les mesures de resposta no dependents de freqüència, especialment la intensitat. En conclusió, la migranya és una malaltia neurològica prevalent i discapacitant en totes les edats. La discapacitat associada a la migranya dependrà de la freqüència en la que es presenten les crisis i serà greu en pacients que pateixen cefalea 10 dies o més al mes. Durant l’avaluació de la discapacitat però, caldrà tenir en compte de forma conjunta la freqüència i la intensitat de la cefalea, que poden presentar una influència similar, l’ús de tractaments analgèsics així com la presència de comorbiditats, especialment psiquiàtriques. |
|---|