La modalización del adjetivo capaz en español
Aquesta investigació se centra en el procés de modalització de l'adjectiu "capaz". Els objectius principals són, d'una banda, analitzar la sintaxi de la peça lèxica "capaz" des d'un punt de vista sincrònic i, d'altra banda, descriure el procés de modalització...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257761 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257761 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Modalització Modalización Modalization Sintaxi Sintaxis Syntax Adjectius Adjetivos Adjectives Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta investigació se centra en el procés de modalització de l'adjectiu "capaz". Els objectius principals són, d'una banda, analitzar la sintaxi de la peça lèxica "capaz" des d'un punt de vista sincrònic i, d'altra banda, descriure el procés de modalització que ha operat sobre "capaz" des d'un punt de vista diacrònic. Les construccions en què ens centrem són les següents: (1) "un arquitecto capaz", (2) "un arquitecto capaz para hacer todo tipo de encargos", (3) "esta persona es capaz de aprobar los exámenes" i (4) "capaz que viene / venga a visitarnos". Assumim el marc formal de la gramàtica generativa (cf. Chomsky, 1995), del qual prenem diferents aspectes del projecte cartogràfic (cf. Cinque, 1999; Rizzi, 1997, 2001, 2004) i de la teoria del canvi lingüístic de Roberts y Roussou (2003). Al primer capítol, caracteritzem les propietats sintàctiques i semàntiques de "capaz" quan es manifesta amb valor no modal de capacitat (cf. 1 i 2), amb valor modal radical (cf. 3) i epistèmic (cf. 3 i 4). Al segon capítol, analitzem la sintaxi de "capaz" quan es configura de manera intransitiva (cf. 1), quan es construeix amb la preposició "para" (cf. 2) i amb la preposició "de" (cf. 3). A la primera part d'aquest capítol, justifiquem que "capaz" no selecciona la preposició "para" (cf. 2) i la construcció introduïda per aquesta preposició se situa en la posició d'especificador d'un Sintagma Grau -el seu nucli selecciona "capaz"-. A partir d'aquí, defensem que "capaz" selecciona la preposició "de" (cf. 3). A la segona part d'aquest capítol, proposem que, quan "capaz" adopta un valor modal epistèmic (cf. 3), aquest adjectiu es mou en Forma Lògica des del nucli de Sintagma Adjectiu al nucli funcional ModEpistèmic de la jerarquia dels nuclis funcionals proposada per Cinque (1999). A la tercera i última part d'aquest capítol, defensem que, quan "capaz" és atribut del verb "ser" i selecciona un argument introduït per la preposició "de" (cf. 3), el subjecte de l'oració principal pot comportar-se de dues maneres: quan s'interpreta modalitat radical, el subjecte s'origina en l'oració principal i controla una PRO i, quan s'interpreta modalitat epistèmica, s'origina en el complement argumental de "capaz" i es mou a l'oració principal per motiu relacionats amb l'assignació de cas. Al tercer capítol, analitzem la sintaxi de "capaz" quan es configura com un marcador oracional amb valor modal epistèmic (cf. 4). Determinem quina posició ocupa aquesta construcció a la perifèria esquerra (cf. Rizzi, 1997) i examinem com interacciona amb altres elements perifèrics. Proposem que "capaz" es fusiona en la posició d'especificador de la projecció SModEpistèmic de la jerarquia proposada per Cinque (1999) a la perifèria esquerra de l'oració. Aquesta sintaxi adverbial es manifesta en l'admissió del mode indicatiu, en la impossibilitat d'admetre modificació de grau (*muy capaz que) i trets flexius (*capaces que) i en la possibilitat d'omissió del complementant "que" (capaz se enfada / se enfade) . Al quart i últim capítol, caracteritzem el recorregut evolutiu de l'adjectiu "capaz". En primer lloc, examinem els canvis sintàctics que han operat sobre "capaz" al llarg de la història de l'espanyol. En segon lloc, defensem que l'adjectiu "capaz" posseeix la propietat lèxica de infraespecificació, que fa possible que es pugui interpretar la lectura de capacitat (cf. 1 i 2) i la lectura radical i epistèmica (cf. 3 i 4). Proposem que els mecanismes del llenguatge implicats en la modalització de l'adjectiu "capaz" són la transitivització -que es va consolidar al segle XVIII- i la adverbialització -que es va consolidar al segle XX-. |
|---|