Implicació de l’estrès oxidatiu en el deteriorament cognitiu de l’esclerosi múltiple remitent recurrent amb bona evolució clínica
Introducció: El deteriorament cognitiu (DC) és un símptoma comú i deshabilitant a l’esclerosi múltiple (EM) d’origen multifactorial, on l’estrès oxidatiu (EO) sembla jugar un paper clau. Aquest estudi investiga la relació entre l’EO i el DC en pacients amb EM de bona evolució clínica. Es van proposa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/467535 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693577 https://hdl.handle.net/10459.1/467535 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Esclerosi Múltiple Deteriorament cognitiu Estrés oxidatiu Esclerosis Múltiple Deterioro cognitivo Estrés oxidativo Multiple Sclerosis Cognitive Impairment Oxidative Stress Medicina 616.8 |
| Sumario: | Introducció: El deteriorament cognitiu (DC) és un símptoma comú i deshabilitant a l’esclerosi múltiple (EM) d’origen multifactorial, on l’estrès oxidatiu (EO) sembla jugar un paper clau. Aquest estudi investiga la relació entre l’EO i el DC en pacients amb EM de bona evolució clínica. Es van proposar els següents objectius: Esbrinar la capacitat antioxidant dels pacients, l’efecte dels tractaments modificadors de la malaltia (TMM), la prevalença del DC en els subjectes participants i si alguna d’aquestes variables analitzades podia ser bona predictora del DC. Metodologia: Es va incloure un grup de pacients homogenis així com un grup de subjectes controls (SC) equiparables per evitar diferències deguts a factors de la malaltia. Els criteris d’inclusió van ser: 5 o més anys d’evolució de la malaltia, un EDSS de 3 o inferior i edat entre 18 i 65 anys. Els SC: de 18 a 65 anys similars en nivell d’estudis. S'avaluaren funcions cognitives i d’oxidació. També es va explorar la nutrició, l'activitat física, la fatiga i l'estat emocional per saber l’impacte d’aquestes variables en la relació global cognició/oxidació. Es va crear un model predictiu del DC. Resultats: Es van incloure 284 subjectes: 72 sense tractament, 137 tractats i 75 controls sans. Els SC van mostrar més capacitat antioxidant segons el mètode ABTS que els pacients amb EM. La nutrició està relacionada amb la cognició i la capacitat antioxidant. Es va observar que el 33% dels pacients amb bona evolució clínica presenten DC, afectant principalment la memòria verbal (MVe) i les funcions executives (FFEE). No es van trobar diferències significatives entre els pacients tractats i no tractats en capacitat cognitiva. Els pacients amb DC es troben més fatigats. Els pacients amb alteracions emocionals i tractats amb TMM, reporten una pitjor percepció de la salut respecte a la resta encara que no presenten diferències en el perfil cognitiu envers els que no presenten alteracions emocionals. Es va realitzar un model predictiu de DC de 3 factors. Conclusions: Els TMM no milloren significativament la capacitat antioxidant ni modulen l'EO en aquests pacients. S’observa una relació entre alguns factors de nutrició i la cognició. Una bona evolució clínica no garanteix una bona evolució cognitiva. El model predictiu de tres variables és útil per anticipar el DC en pacients amb bona evolució clínica. |
|---|